Viatge emocional i vital al món de Carmen Amaya

Manel Haro. Barcelona / @manelhc

Falta poc més d’un any perquè s’arribi al centenari del naixement de la bailaora Carmen Amaya (1913-1963), però al Teatre Goya de Barcelona ja ha començat l’homenatge a una artista que va néixer al deprimit barri de barraques del Somorrostro i que va arribar a actuar a la Casa Blanca, convidada pel llavors president d’Estats Units, Franklin Roosevelt. El que l’espectador veurà és el muntatge que la companyia Trànsit Dansa, encapçalada per la coreògrafa Maria Rovira, ja va estrenar al darrer Festival Grec en dues funcions, però que ara es queda tot el mes d’agost, i fins el 2 de setembre, al Teatre Goya.

De Carmen (Ballant a la sorra) és un tribut a una bailaora universal, que es va formar sense acadèmies, aprenent a base de practicar al carrer, allà on vivia de jove, a la platja del Somorrostro. Sobre l’escenari del Goya veiem una escenografia mínima: una tanca de canyís i un munt de sorra, que ens remet al barri d’infància d’Amaya. L’espectacle -una poètica de música i moviment- barreja eficientment el flamenc i la dansa contemporània, proposant així una coreografia que no només ensenya les arrels i l’essència de l’art de la bailaora, sinó que també és un estímul perquè ens endinsem al seu món més personal: el seu barri, els seus amics, la seva evolució cap a l’èxit i, sobretot, la seva humanitat. Un equip de músics -violí, percussió, guitarra i dos cantaores– ajuden a conduir aquest viatge cap als moments imaginats de l’existència de Carmen Amaya.

Emmarcada en el Festival Dansalona, De Carmen (Ballant a la sorra), amb dramatúrgia de Victòria Szpunberg i composició musical de Juan Gómez “Chicuelo”, és una invitació a recordar i a imaginar Carmen Amaya, una bona manera de recuperar una de les grans figures del ball flamenc del segle XX. Segurament per molts, aquesta serà una primera presa de contacte amb el seu món, cosa que atorga encara més valor a l’espectacle.

_______

De Carmen (Ballant a la sorra) / Teatre Goya (C. Joaquín Costa, 68) / Creació i direcció de Maria Rovira / Dramatúrgia de Victòria Szpunberg / 70 minuts / Fins el 2 de setembre / De 22,5 a 25,5 euros / www.teatregoya.cat