Fernando Mogena, un esportista d’elit que lluita contra l’ELA

Patricia Tena. Barcelona

A Fernando Mogena, un guàrdia civil esportista d’elit, li van diagnosticar Esclerosi Lateral Amiotròfica (ELA), una malaltia degenerativa de tipus neuromuscular que provoca una paràlisi muscular progressiva. Tenia només trenta anys i un persistent dolor a l’espatlla el va portar al metge. Després de diverses consultes i proves, un especialista amb molt poc tacte li va dir que no hi havia cura per aquesta malaltia, que moriria i que, amb una mica de sort, en deu anys estaria en una cadira de rodes.

Ell, que era molt jove i que dedicava part de la seva vida a l’activitat física, es va ensorrar. Fins que el suport de la seva família i amics li va fer comprendre que no li quedava més remei que mirar cap endavant. La malaltia el va obligar a abandonar la seva carrera com a judoka, però va optar per aplicar la filosofia d’aquest esport a la seva vida quotidiana; considerant aquesta malaltia un mur per enderrocar. Els seus cercles pròxims el qualifiquen constantment com un guerrer, i per això no és estrany que la seva biografia, escrita per la seva dona, Miriam Sants, i Lali Castellanos, es tituli El espíritu del samurái (Editorial Dykinson). Els beneficis econòmics es donaran a Fernando i també serviran per finançar la investigació de la malaltia que es porta a terme a l’Hospital Universitari de Múrcia Virgen de la Arrixaca.

El llibre explica tota la seva vida: el seu naixement, els estius juvenils al poble de Membrío (Càceres), els seus primers flirtejos o la seva gran dedicació al cos de la guàrdia civil. Però se centra, principalment, en les seves dues grans passions: l’esport i la seva família. Fernando Mogena és medalla de bronze en els Jocs Olímpics de la Joventut Europea, 6a DAN de Judo, Instructor de Defensa Personal Policial i professor d’educació física al Colegio de Guardias Jóvenes i del Grupo de Reserva y Seguridad, entre molts altres títols. Els seus companys del món del judo li han demostrat la seva admiració i amistat en dos tornejos honorífics, coneguts com “Desafío Mogena”, que van realitzar per recaptar fons el 2012 i el 2013.

Fernando confessa que precisament tot el suport i el reconeixement que rep l’ajuden a superar el dia a dia i assumir, de la millor manera possible, els incontrolables canvis que té el seu cos. I aquí juguen un paper fonamental la seva dona Miriam i la seva filla Luna. El llibre mostra com aquestes dues dones són el pilar fonamental de la seva vida; una constant declaració d’amor. El bon humor i l’optimisme de Fernando l’han convertit en un referent per a molts malalts d’esclerosi múltiple, encara que ell insisteix que no vol ser l’exemple de ningú. Diu que simplement ha fet seu el lema: “hi ha dos dies que són inútils per a mi: ahir i demà”. Per això, li desitgem un AVUI ple d’energia, força i coratge.