La llibreria del Matarranya va celebrar el seu 30è aniversari amb una signatura de llibres amb diversos autors
Sebastià Bennasar / @sbennassar
El món ha canviat molt en molt poc temps i en general podem concloure que ha empitjorat. Els que ens dediquem a això de la cultura ho podem constatar cada dia. Ara els lectors s’han d’anar a buscar un per un, com si fossin búfals cada vegada més preuats al mig d’una praderia, o com aquella balena blanca que a la vegada era una utopia i un somni. Si a més a més escrius en català la cosa està de cada vegada més complicada. Ningú no ho diu, però les xifres de vendes dels llibres han caigut estrepitosament. I molts escriptors que abans venien un grapat de milenars d’exemplars ara arriben al mig amb sort. La immensa majoria dels escriptors ens movem amb xifres de vendes que van entre els 300 i els 600 exemplars. Arribar als mil llibres venuts per a molts és com fer un ou de dos vermells.
Malgrat això, malgrat aquest panorama tan poc encoratjador, hi ha un seguit de bojos que continuam dedicant-nos a això d’escriure i a més a més ho feim en la nostra llengua, sigui quina sigui la seva denominació, però amb la que entenem de Salses a Guardamar i de Fraga fins a Maó. I a més a més hi ha tot un seguit de bojos que a més a més són valents perquè es juguen el seu patrimoni per publicar els nostres llibres, que són els editors. I quan parlo d’editors parlo d’editors de veritat, d’aquests que es miren el text una vegada i una altra, d’aquests que posen passió en cada un dels títols que treuen al carrer i que el defensen com si fossin un fill. Aquests editors són molt diferents dels que anomenats publicadors.
Doncs el dissabte 24 d’agost un seguit de bojos de les lletres (en podríem dir encara lletraferits?) vam decidir fer 450 quilòmetres per celebrar Sant Jordi en ple mes d’agost. El responsable de tot això és Octavi Serret, llibreter que compleix 30 anys en l’ofici des de la seva llibreria a Vall-de-Roures, al Matarranya, en aquesta terra de frontera on ell diu que és un il·lusionsta. Sigui com sigui, va tancar el carrer de la llibreria i ens va posar a signar llibres a un seguit d’escriptors com en Lluís Gutiérrez Maluenda (editorial Alrevés), Marc Moreno (Llibres del Delicte), José Manuel González (Sin franqueo), alguns dels autors de Aragón Negro, l’Isidro Garrido (Los Crímenes del Matarraña), Alicia Estopiña i un servidor (Crims.cat i Meteora).
Va ser un Sant Jordi negre en ple agost, concentrat en poc menys de dues hores, però que per a molts de nosaltres va ser molt més gratificant que el Sant Jordi barceloní. 450 quilòmetres de cotxe amb els editors de Alrevés i en Lluís Guitérrez Maluenda donen per molt, (així com poder estrenar els nous expositors de l’editorial tant per a la novel·la negra en català com per a la castellana) però la trobada amb un munt de gent interessada per la literatura, que ja ens esperaven i que en molts de casos sabien de què anaven els nostres llibres no té preu. L’Octavi ha venut els nostres llibres un per un, aconsellant a cada client, que sap que el seu llibreter de capçalera no els defraudarà. Va començar amb 25 metres quadrats i 16 anys i avui per avui és una de les llibreries més disputades per autors catalans i castellans, amb agenda plena fins al febrer que ve, i capaç de crear la màgia de fer un Sant Jordi, negre, en ple mes d’agost. I convertir el vermut i el dinar de després en una font de nous projectes i la prometença de tots de tornar. L’Octavi Serret caça els lectors un per un. L’única manera possible de sentir la literatura viva en aquests temps incerts.
'La porta del sol', d'Elias Khoury, condensa més de cinquanta anys del conflicte palestí a…
El director sud-coreà i el violinista rus van oferir amb la Filharmònica de Tòquio una…
L'autora publica 'Por bruja y hechicera', una narració basada en fets reals sobre aquest fenomen…
El KBr exposa dos centenars de fotografies de Helen Levitt, qui va captar l'ànima dels…
L'òpera de Philip Glass ha passat pel Liceu amb una proposta escènica de Phelim McDermott…
La sèrie de Netflix retrata els misteris i els possibles autors de diversos assassinats comesos…
Veure comentaris
I tant que ens hem d'anomenar lletraferits. Ja saps, Tià, que jo ho faig des de fa molt de temps en els meus blocs, en els meus articles. És el que som. Malalts de literatura, ferits de lletra. Si no tinguéssim aquesta malaltia, difícilment suportaríem aquesta situació, tan descoratjadora.
Però estem ferits, tocats de l'ala, i per això lluitem i continuarem lluitant.
Celebro molt que ahir fos un gran dia.