Maria Nunes. Barcelona / @mnunesal
L’exposició “Espriu. He mirat aquesta terra” que es pot visitar al CCCB constituirà sens dubte un dels esdeveniments més importants dels que s’han dut a terme al llarg d’aquest Any Espriu, i esdevindrà la culminació i el plat fort dels homenatges que s’han tributat a la figura i l’obra de Salvador Espriu en el centenari del seu naixement. Aquesta exposició que no es pot qualificar d’altra manera que de magnífica, s’inscriu plenament en la línia de les que el CCCB ha dedicat a grans escriptors com Borges, Kafka, Magris, entre d’altres, tot presentant el seu món creatiu i literari en l’estreta relació que s’estableix amb les seves ciutats respectives.
Produïda conjuntament pel CCCB i la Institució de les Lletres Catalanes, i comissariada per Julià Guillamon, amb guió de Xavier Bru de Sala, “Espriu. He mirat aquesta terra” mostra esplèndidament una visió plural i calidoscòpica del riquíssim i complex món personal i literari de Salvador Espriu, més enllà de la faceta més coneguda i divulgada de la de poeta. Tal com van coincidir el director de CCCB, Marçal Sintes, i els comissaris de l’Any Espriu i de l’exposició, l’objectiu és mostrar la riquesa i la pluralitat de l’obra d’Espriu, on cap aspecte fonamental de la vida i l’obra no hi quedi al marge, i d’oferir al públic una visió integral dels diversos punts en què jo literari i jo personal de l’autor conflueixen. Així com una expressa voluntat de subratllar tots aquells aspectes que poden resultar més atractius a un lector i a un públic actuals.
L’exposició s’orienta doncs a mostrar-nos a més de l’Espriu personal i literari, mític i compromès, també un Espriu crític, divers i absolutament contemporani nostre en molts sentits. El contingut de la mostra s’articula en quatre àmbits que posen en escena, ja que es tracta d’una exposició amb l’atractiu escènic i visual que caracteritza els projectes del CCCB, quatre grans dimensions del món espriuà.
En primer lloc, el món mític que recrea “El jardí dels cinc arbres” de la casa d’Arenys/Sinera, però també la vida a Lavínia/Barcelona. Cada arbre, el roser de pell lleprosa, la troana, la palmera gànguil, la camèlia i el libanenc mostra un dels aspectes de la vida de l’autor des de la infantesa fins a la guerra civil. En aquests espais trobarem documents d’un interès singularíssim com els dibuixos satírics del pare de Salvador Espriu que són origen de tants personatges literaris, o la recuperació d’una filmació familiar de l’any 1922 que mostra un Espriu infant rialler jugant amb els seus germans. Fotografies i documents dels anys a la universitat on cal destacar la relació amb Bartomeu Rosselló-Pòrcel… En suma, l’espai de la formació personal i literària, i del món, primer feliç però aviat endolat per les morts familiars dels germans, i que quedà definitivament clos i segellat amb la desfeta de la guerra civil.
El segon dels àmbits, “El meu poble i jo”, és dedicat al procés de popularització de la figura i l’obra de Salvador Espriu, que s’inicia en la dècada dels 50 i eclosiona durant els anys 60, divulgat mitjançant el teatre i la cançó. En aquest apartat es mostra l’abast decisiu de les col·laboracions amb Ricard Salvat i l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual, i amb Raimon que el convertiran en una personalitat molt important en la societat catalana de l’època del franquisme i de la resistència cultural, de la qual n’és un símbol La pell de brau. D’especial interès és tot el fons documental i els elements teatrals que ha aportat l’arxiu de la família de Ricard Salvat, que permet admirar les escenografies de Cardona Torrandell per a Ronda de mort a Sinera i els figurins dissenyats per Fabià Puigserver per a Primera història d’Esther. També i de forma entenedora s’hi explica i exemplifica breument la relació d’Espriu amb la Càbala, mitjançant la lectura de fragments del Final del laberint, organitzats per Espriu seguint l’estructura d’un arbre sefiròtic que ens porta de la foscor a la llum, i recitats pels actors vinculats a l’EADAG, Carme Sansa i Josep Minguell.
Espriu com a icona pública i com a símbol de la situació del país, així com el procés de reescriptura de la seva obra fins als seus darrers dies, ocupen el tercer dels àmbits de l’exposició: “El control de la posteritat”. Aquesta part mostra la construcció de la imatge de personatge públic mitjançant el suport del retrat fotogràfic. Espriu a la TV, on es poden veure les entrevistes televisives amb Joaquín Soler Serrano, Josep M. Espinàs, Joaquim M. Puyal i Mercedes Milà; o la tensa relació amb Josep Pla són altres dels punt de l’interès documental d’aquesta exposició.
Finalment, “El laberint grotesc” presenta un esplèndida i bellíssima recreació plàstica i audiovisual on el protagonisme correspon a personatges emblemàtics del món literari de Salvador Espriu: el nen Tianet, Salom, la reina Esther, La Trinquis, l’ós Nicolau, Teresa la Fragata, les Ginebredes, Crisant Baptista Mestres i d’altres, que juntament amb l’animació d’un dels relats de més sagnant actualitat, “Els subalterns”d’Ariadna al laberint grotesc (1935), completen una immersió en aquest univers d’una complexitat i riquesa inesgotables que el CCCB recrea com a colofó de l’Any Espriu.
L’exposició, que es podrà visitar fins al 24 de febrer, es complementa amb activitats com visites guiades, itinerari literari per Lavínia, la Barcelona de Salvador Espriu, i espectacles teatrals basats en textos del poeta. Una proposta magnífica, de gran bellesa, absolutament recomanable i indispensable per descobrir, gaudir i admirar el món d’un dels nostres grans autors, Salvador Espriu i Castelló, que visqué “…per salvar-vos els mots, / per retornar-vos el nom de cada cosa, / perquè seguíssiu el recte camí / d’accés al ple domini de la terra.”
_______
Espriu. He mirat aquesta terra / CCCB (Carrer Montalegre, 5 / Fins el 24 de febrer / Preu de l’entrada: de 4 a 6 euros / Preu del catàleg: 15 euros / www.cccb.org
