Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco
Fins el 28 de juny es pot veure al Romea El crim de la Germana Bel, de l’autor britànic Frank Marcus i adaptada per Rafael Calatayud. Amb una escenografia poc convencional, entre estripada i decadent, l’obra ens explica la situació d’una actriu, Júlia, que porta deu anys interpretant una monja bonhomiosa en una sèrie molt popular de televisió i que s’assabenta de la propera mort del seu personatge de ficció, cosa que la relegarà a l’oblit i potser a l’atur. L’obra està interpretada per Teresa Vallicrosa, Anna Casas, Maria José Peris i Mamen García.
El personatge televisiu no té res a veure amb la realitat personal de l’actriu, una dona bevedora, lesbiana i amb molt mal caràcter. Júlia conviu amb Alícia, una dona molt més jove que no pas ella i amb qui ha establert una relació complexa, que a l’inici sembla de dominació de l’una envers l’altra però que al llarg de l’obra es manifestarà molt més ambigua car tots els personatges tenen ombres i no són ben bé allò que semblen. La versió del Romea inclou algunes cançons que tenen a veure amb el text i que accentuen el to d’estranya farsa de tot el conjunt, una mica desconcertant en ocasions.
La versió original de l’obra portava per títol The killing of sister George i es va estrenar el 1964. La relació lesbiana en el text original quedava molt més amagada i la sèrie era un serial radiofònic. Va ser el text de més èxit del seu autor. L’obra la va portar al cinema el gran Robert Aldrich, que va transformar el serial radiofònic en televisiu i va fer del tot explícites les relacions lesbianes, cosa que va provocar un escàndol en aquell moment, fins al punt que la seva protagonista en teatre i cinema, Beryl Reid, va topar amb el refús de molta gent. En alguns països la pel·lícula es va considerar pornogràfica i va ser relegada a sales de tipus X. Quan a finals dels seixanta i primers setanta se sortia cap al sud de França a veure cinema de tot tipus, impossible de contemplar a l’estat espanyol, va ser aquest un dels títols habituals en la programació d’una mena de festivals de cinema que se celebraven a Ceret i Canet de Rosselló.
Tot i que l’obra tracta alguns temes universals com ara l’amor, la vida, l’interès, l’èxit, les relacions de poder o la manipulació de les vides dels altres, la història ha perdut una gran part del poder transgressor que la va fer popular, sobretot a partir de la versió en cinema. En aquells anys, encara més per a nosaltres, les relacions homosexuals, sobretot les de dones, eren encara un tabú evident i encara avui en determinats sectors hi trobem prevenció i prejudicis ben palpables tot i que les coses hagin canviat de forma exponencial.
La versió del Romea pren un to que de vegades sembla gairebé irreal, tragicòmic, en el qual hi té força a veure el paper d’una mena d’endevinadora alternativa i grotesca que serveix de contrapunt al dramatisme profund que amara tota la situació. El muntatge és obra de la companyia valenciana La Pavana i traspua valencianisme en molts aspectes. El llenguatge, intencionadament groller, no grinyola en cap moment malgrat el reguitzell de paraulotes que ens amollen els personatges principals, sobretot aquesta actriu decadent i a punt de perdre la feina, molt ben interpretada per Vallicrosa en un paper ben diferent dels que li hem pogut veure més sovint en els escenaris.
Anna Casas és l’aparentment fràgil i parasitària parella jove de la protagonista, un personatge que comença desvetllant una certa pietat i que s’anirà tornant més complex a mida que l’obra avança. Aquest paper el va fer, al cinema, la inoblidable Susannha York, una de les muses d’aquell cinema anglès dels seixanta i setanta, que havia protagonitzar l’any 1963 Tom Jones i que aquí va entomar de forma valenta un personatge gairebé alternatiu.
No sé com el públic jove actual que potser no coneix la complexa història del text ni la versió en cinema de Robert Aldrich pot acollir aquesta Germana Bel, una proposta interessant i reeixida que va merèixer una nominació als premis Max. L’humor gairebé negre que arrenca de forma una mica fàcil la rialla del públic pot ocultar en excés el rerefons dramàtic d’una obra inclassificable, que presenta molts nivells de lectura i que és actual en molts aspectes, les sèries de televisió encara funcionen, tot i que no tinguin el pes d’altres èpoques, i la mort dels personatges els condemna al ràpid oblit. I les relacions humanes de parella, homosexuals o heterosexuals, continuen lligades a interessos, servituds, relacions de poder, dependències i desencants.
___________
El crim de la germana Bel / Teatre Romea (c/ Hospital, 51) / Text de Frank Marcus / Direcció de Rafael Calatayud / Companyia La Pavana / Fins el 28 de març / De 22 a 28 euros / www.teatreromea.com
