Maria Nunes. Barcelona / @mnunesal
La companyia Dara Teatre debuta al Tantarantana amb iMe, una divertida comèdia sobre la virtualitat, que presenten com una proposta profètica de la gestió 2.0 de la vida actual. Escrita i dirigida per Roc Esquius, iMe ens mostra una societat entotsolada d’individus tancats hermèticament en el seu propi jo, que només es comuniquen virtualment a través de les xarxes socials, però una caiguda inesperada i permanent del servidor els deixa, com diuen en la presentació de l’obra, “sense cap eina electrònica, sense res més que la companyia dels cossos que tenen al seu costat. I a veure què passa”.
Passa doncs que la caiguda del servidor deixa els individus sols i forçats a actuar sense el refugi i la mediació de la pantalla. Obligats a mirar-se cara a cara i a comunicar-se a través de la paraula directa, del gest i del tacte. Parlar i tocar. La paraula i el tacte, experimentar les emocions, situacions i actes insòlits als quals s’hi han d’anar acostumant de mica en mica. Com s’han d’acostumar a sentir-se desprotegits i vulnerables, a experimentar la por al desconegut, a donar sortida i a això que ara se’n diu “gestionar” les emocions, a organitzar-se davant el caos de la realitat real. I és en aquest nou context on, tractat sempre sense discursos transcendents i en clau d’humor, van aflorant l’empatia i l’afecte, però també l’agressivitat, l’afany de lideratge, la hipocresia, la manipulació… Tot molt real, d’altra banda, ¿o no és cert, com ens diu l’autor, que “a vegades, aixequem el cap del mòbil i veiem la nostra gent amb el cap acotat mirant el seu mòbil? A vegades, ens sentim més lluny dels nostres fent un cafè que fent un WhatsApp. A vegades, ens preguntem on anirem a parar”.
Damunt l’escenari es van produint les situacions divertides i absurdes però força versemblants amb què es troben Ambre, Beta, Cala i David, els personatges de l’obra als quals donen vida Isidre Montserrat, Mireia Pàmies, Núria Deulofeu i Bernat Mestre, els quatre actors i actrius de la jove companyia Dara, nascuda el març del 2014 per portar a terme aquest seu primer projecte teatral. iMe em sembla un títol del tot encertat per la redundància en el “jo” i la referència tecnològica que ironitza sobre una determinada marca de dispositius, però sobretot perquè em fa pensar en Zygmunt Bauman quan parla de la precarietat dels vincles i quan diu que “el progrés, en resum, ha deixat de ser un discurs que parla de millorar la vida de tots per convertir-se en un discurs de supervivència personal”.
iMe és, en suma, una visió fresca, oportuna i divertida de la realitat del món de les xarxes socials i de la vida 2.0. El final de la comèdia, que evidentment no es pot desvetllar, ens mostra com de paradoxal i d’absurda és la condició humana, i ens fa reflexionar sobre l’ús (i abús) que fem de la tecnologia en aquesta societat en què vivim, ho reconeguem o no, permanentment connectats a una pantalla potser perquè ens crea la il·lusió de sentir-nos menys sols.
________
iMe / Teatre Tantarantana (Carrer Flors, 22) / Texto i direcció de Roc Esquius / 90 minuts / De 15 a 18 euros / Fins el 19 de juliol / www.tantarantana.com
