Maria Nunes. Barcelona / @mnunesal
Aquests dies es representa al Teatre Borràs de Barcelona l’obra de David Mamet Una altra pel·lícula (Speed-The-Plow), dirigida per Julio Manrique. Un “Mamet en estat pur” segons el director i actor, que ofereix, sota la trama que protagonitzen dos ambiciosos productors de cinema d’acció del més tòpic i adotzenat, una dura reflexió crítica que planteja les contradiccions de la indústria de Hollywood i, per extensió, del capitalisme.
Dramaturg, guionista i director, David Mamet és una figura consagrada, i les seves obres, guions i adaptacions cinematogràfiques gaudeixen d’un prestigi internacional inqüestionable. Tota la seva extensa obra es caracteritza per una aguda visió àcida i sarcàstica com indica el títol del més famós dels seus llibres, Una professió de putes. De fet, en Una altra pel·lícula Mamet s’autoparodia quan utilitza el títol d’un relat seu, “El pont”, per donar nom a la novel·la amb valors de “l’escriptor marica de l’Est” sobre la qual mai un productor no s’arriscarà a fer una pel·lícula.
Aquesta és una obra ambiciosa que compta amb notables precedents escènics. Va ser estrenada el 1988 a Broadway, al Lincoln Center Theatre, amb Joe Mantegna, Ron Silver i Madonna en els papers principals. Recentment, el 2014, s’ha representat a l’Old Vic de Londres sota la direcció de Kevin Spacey, i protagonitzada pel mateix Kevin Spacey, Jeff Godblum i Laura Michelle Kelly.
Amb Una altra pel·lícula, que defineix com “un nou poema sarcàstic, lúcid, despietat sobre el capitalisme”, Julio Manrique retorna un cop més a David Mamet. Després d’haver dirigit Els boscos el 2006 a la Sala Becket i American Buffalo el 2010 al Teatre Lliure, hi retorna de manera integral des de la direcció, la interpretació i també des de l’adaptació del text de Mamet, que ha traduït juntament amb Cristina Genebat, autora precisament de les traduccions d’aquestes dues obres esmentades de David Mamet, a més d’Oleanna dirigida per David Selvas al Teatre Romea el 2012. Per tant, hi ha una confluència d’interès i experiència en portar a escena obres de David Mamet per part de Genebat, Manrique i Selvas. En qualsevol cas, traduir una obra d’aquest dramaturg ha de suposar sempre un nou repte per la duresa temàtica, pels diàlegs incisius i per l’ús característic de l’autor dels registres col·loquial i vulgar de la llengua.
Manrique es pregunta: “Som aquí per fer que el personal passi una bona estona i prou? O hauríem d’aspirar a alguna cosa més? A quina exactament? La nostra obligació és satisfer allò que el públic espera de nosaltres?” Quina ha de ser, doncs, la finalitat de les arts de l’espectacle? El pur divertiment i l’evasió, o existeix la responsabilitat intel·lectual i ètica d’anar més enllà? Aquestes són les qüestions centrals que l’obra planteja i traspassa a l’espectador. D’altra banda, Una altra pel·lícula serveix també per explorar les relacions entre el teatre i el cinema, arts amb diferents llenguatges però amb molts elements comuns i amb un mateix objectiu d’explicar històries escenificades.
El text de Mamet es converteix en el duel actoral entre Julio Manrique i David Selvas, dues autèntiques bèsties dalt de l’escenari. Selvas compon el personatge de Bob Gould, productor cinematogràfic de films taquillers d’acció, que acaba de ser ascendit a cap de producció d’un poderós estudi de Hollywood. Mentre que Manrique es posa en la pell de Charlie Fox, el coproductor perdedor que després d’arrossegar-se tota la vida llepant el cul del seu “amic” veu com arriba la gran oportunitat de la seva carrera, i com aquesta, inesperadament i sobtada, perilla. L’actriu Mireia Aixalà completa el repartiment interpretant el paper de Karen, la secretària atractiva que aconseguirà en una nit a casa de Gould que aquest es qüestioni el tipus de films que fa i, de passada, el sentit ètic de la seva vida professional i personal. El personatge de Karen és prou ambigu com perquè l’espectador tingui dubtes de si realment és el que aparenta i si actua de cor, o simplement es tracta d’una oportunista més que juga les seves cartes en el joc de Hollywood.
Hipèrbolica i excessiva, Una altra pel·lícula pot semblar reiterativa pel tipus de diàleg que abusa d’un nombre limitat d’expressions -de fet, a la sortida del teatre se sentien comentaris en aquest sentit. Crec però que considerar-la des d’aquest punt de vista és no saber llegir que la reiteració del mateix tipus de diàleg és un element significatiu que posa de manifest la buidor dels discursos dels personatges de Bob Gould i Charlie Fox, i de les seves vides abocades a una ambició exclusivament material i del tot vàcua. No perdem de vista que Gould s’assembla en la grafia i fonèticament a gold (or) i que fox (la guineu) simbolitza l’astúcia. En resum, l’obra planteja un tema interessant per reflexionar-hi a fons i unes situacions que tensen l’espectador gràcies a les interpretacions potents de Manrique i Selvas. El desenllaç es completa amb la impagable i divertida sorpresa final d’impecable factura -per motius obvis no és lícit desvetllar en què consisteix- que arrodoneix l’obra cloent-la amb una càrrega sarcàstica brutal. D’aquests temes i altres va el teatre, el bon teatre.
________
Una altra pel·lícula / Teatre Borràs (Plaça Urquinaona, 9) / Direcció i adaptació de Julio Manrique / Basat en el text de David Mamet / Fins el 29 de novembre / De 25 a 28 euros / www.grupbalana.com
