Ignasi Mena. Barcelona / @ignasimena
Benvinguts al Panoràmic, el vaixell que, amb més de dos-cents cinquanta passatgers, es perd en la boira. D’aquí se’n deriven les preguntes bàsiques: Des de quan estan perduts? Com se’n sortiran? Algú els rescatarà? Arribaran a terra? I, tanmateix, des del primer minut se’ns avisa de què estem assistint a un conflicte que va més enllà de la lluita per la supervivència: la boira que apareix al títol és tant un fenomen meteorològic com un estat de la consciència. Basant-se en la novel·la de Pere Calders, la companyia Els Pirates, dirigida per Adrià Aubert i amb dramatúrgia del propi Aubert i Maria Canelles, ens presenta amb Ronda naval sota la boira un relat on l’absurd i la comicitat van de la mà per explicar-nos la història d’un naufragi iconoclasta.
Qualsevol espectador que estigui al dia de política catalana no pot menys que somriure davant d’un capità de vaixell, en aquest cas Joaquim Maurici, que prefereix condemnar a mort l’embarcació i els passatgers que transporta abans que veure tacat el seu honor. Tampoc no se’ns pot escapar la ironia de l’assassinat comès desenes de vegades que acaba sent provocat, desitjat i justificat per la pròpia víctima, incapaç de morir. En aquesta nau no hi ha ni amunt ni avall, ni dreta ni esquerra, només els cercles cada cop més tancats que es dibuixen en l’aigua del mar. Els esforços per salvar la tripulació acaben desactivats pels propis passatgers, massa ocupats en complir a la perfecció les ordres dels múltiples simulacres de naufragi. Qui diu que es volen salvar? Què impedeix que la salvació sigui, en realitat, quedar-se al mar? Salvació de què? Responsabilitat de qui?
Oberta a moltíssimes interpretacions, possible al·legoria de tants altres temes, l’obra ofereix, també, una visió molt juganera i intel·lectual sobre l’art mateix de crear i escenificar. A mesura que avança la trama, els actors i les actrius, obligats a canviar-se de roba en qüestió de segons, a donar vida a personatges diferents dins d’una mateixa escena, i a moure ells mateixos els mobles i el decorat, acaben sent ells mateixos cossos que habiten persones, i persones que habiten cossos, adquirint significat i continuïtat a vegades segons el context, a vegades segons una peça de roba, a vegades segons un to de veu que, qui sap si pel desgast, pel cansament, o perquè així és la vida, no significa res aquí i ara i és capaç de dir-ho i ser-ho tot minuts després, segons després, quan la llum i la música i la gent ja són uns altres però als nostres ulls, en realitat, no ha canviat res.
És mèrit dels dramaturgs haver pogut captar l’esperit de Calders en una obra que, com la novel·la original, desafia qualsevol etiqueta. I forma part de la feina i el talent de la companyia Els Pirates haver sabut dur a bon port (perdoneu la broma) una obra exigent i ambiciosa, on les múltiples idees i l’instint escènic fan que les quasi dues hores d’espectacle es passin en un moment. Potser hi ha un excés d’idees; potser hi ha massa detalls, massa significat, hi ha tant de tot que l’argument perd força i dramatisme (es perd la tragèdia que recorre incasable tot l’absurd i la paròdia). Aquest és el millor problema que pot tenir un talent jove com el seu: el del control, més que el de la potència. Està clar que, en mans dels Pirates, el Panoràmic va a tota màquina.
___________
Ronda naval sota la boira / Maldà / Text original de Pere Calders / Dramatúrgia: Maria Canelles i Adrià Aubert / Direcció: Adrià Aubert / Companyia Els Pirates / Entre 14 i 20 euros / www.elmalda.cat
