Sebastià Bennasar: “Els autors en llengua catalana tenim un problema gran d’autoestima i visibilitat”

El festival de novel·la negra catalana Tiana Negra arriba a la seva quarta edició aquest cap de setmana

Els propers 22 i 23 de gener, Tiana torna a esdevenir l’escena del crim per als amants de la novel·la negra catalana. El festival Tiana Negra arriba a la seva quarta edició, gairebé contra pronòstic, com recorda el seu artífex i director, el periodista, escriptor i expert del gènere, Sebastià Bennasar. Després de superar els sis-cents assistents en la darrera edició, els organitzadors esperen poder consolidar i superar aquest llindar amb un certamen que incorpora algunes novetats destacables.

 

Laura De Andrés. Barcelona / @deandrescreus

Com es va gestar el Tiana Negra?

Va ser en una trobada a l’extinta llibreria Catalònia. S’hi celebrava la setmana petita del llibre en català i en una taula rodona vaig dir que faltaven festivals i visibilitat per als autors que escriuen en català. L’Ester Pujol, l’alcaldessa de Tiana, que era entre el públic, va oferir Tiana per acollir-lo i tres mesos després, contra tot pronòstic, teníem el primer festival.

Cal que la novel·la negra en català es reivindiqui?

Cal reivindicar tota la literatura en català, no només la negra. No potser que els nostres autors tinguin tan poc espai a les lleixes de les llibreries generalistes on, amb sort, ocupen el 20% (el percentatge de novel·la negra en català és encara molt menor). I cal fer-ho perquè tenim un problema gran d’autoestima i de visibilitat. Però el certamen té moltes altres reivindicacions, com la cultura de proximitat, la trobada amb els autors, la familiaritat, el contacte, la pedrera de lectors i escriptors. Tot això és Tiana.

Quins avantatges té aquest caràcter municipal del qual s’enorgulleix el certamen?

Tots. L’Ajuntament està al capdavant del Tiana Negra, hi ha un equip superpencaire al darrere començant per l’alcadessa i acabant en tots els tècnics que fan el possible perquè surti bé i per tant és un festival amb un capital humà de primer ordre. Això és clau. Tiana ha cregut que el festival posiciona la vila en el panorama cultural i ha fet feina perquè això sigui cert.

Arribeu a la quarta edició. Com l’encareu?

Amb molta responsabilitat i pressió. La responsabilitat de no defraudar a ningú dels que han vingut els altres anys i que hem aconseguit fidelitzar, i a la vegada oferir-los alguna cosa nova i amb la pressió de saber que en aquest país la memòria és molt curta i cada any es posa el comptador a zero. No ens val haver-ho fet bé els tres anys anteriors. Aquest també ho hem de fer molt bé, millor que l’any passat si és possible.

Quines novetats veurem en aquest Tiana Negra?

Jo en destacaria tres o quatre coses. En primer lloc l’homenatge al col·lectiu Ofèlia Dracs; la presència per primera vegada d’un autor internacional, en François Thomazeau, amb una novel·la, Consulting, que només s’ha traduït al català; i en tercer lloc la taula rodona sobre periodisme d’investigació i la poesia negra. Tot això encara no ho havíem fet. També cal destacar que tenim un autobús negre per desplaçar la gent que vulgui anar de Barcelona a Tiana el dia 23. Ens queden algunes places, els interessats poden enviar un mail a ballaruga1@gmail.com.

Qui formaren part del col·lectiu literari Ofèlia Dracs i què deu el gènere a aquesta formació?

El col·lectiu Ofèlia Dracs va ser un grup d’escriptors dúctil que es va fundar a finals dels setanta per Miquel Desclot, Carles Reig, Josep Albanell, Jaume Cabré i Joaquim Soler (les seves inicials dona nom al cognom de l’Ofèlia). Ràpidament en varen ser fixos en Joan Rendé, Joaquim Carbó, Jaume Fuster, Maria Antònia Oliver, Vicenç Villatoro, Margarida Aritzeta, Isidre Grau i puntualment en formaren part altres com Carme Riera, Quim Monzó, Josep Maria Illa, Xavier Romeu, Joana Escobedo, Roser Vernet i Assumpció Cantalozella. Una de les seves principals missions va ser dignificar les literatures de gènere, entre ells el negre i va ser mítica la seva antologia Negra i Consentida, del 1983.

Quin moment travessa el gènere negre en català? Hi ha un augment d’autors, de títols, d’editorials que hi aposten?

Respecte a fa quatre anys, quan va començar el festival, i respecte al 2010, per exemple, es constata que hi ha noves editorials que aposten pel gènere, com puguin ser Alrevés amb la col·lecció Crims.cat o Llibres del Delicte; d’altres que en publiquen als catàlegs generalistes com Saldonar, Meteora –que en aquest cas sí que està iniciant com a mínim una etiqueta identificativa de les obres de gènere-, Cossetània, les editorials del Grup 62, Bromera o Pagès, per dir-ne unes quantes; i també la reconversió de La Negra de La Magrana, actualment dins el grup RBA. També tenim més autors i alguns de molta qualitat, perquè conviuen tres o quatre generacions d’autors, sèniors com l’Andreu Martín o la Margarida Aritzeta, feliçment recuperada per al gènere negre, autors interessantíssims nascuts els anys seixanta com Rafael Vallbona, Emili Bayo, Esperança Camps i altres amb una trajectòria molt important que ara també fan novel·les negres o autors com Jordi de Manuel o Lluís Bosch, per exemple.

No ens podem queixar!

Després tenim autors nascuts els anys setanta, entre els quals em compto, però a més a més hi ha gent molt jove que també està fent els seus inicis. A més a més destacaria la presència de dos escriptors a seguir molt, del País Valencià, com són Juli Alandes i Xavier Aliaga. Des del sud ens vénen propostes molt interessants, no només les seves. Per tant, cada vegada s’hi aposta més i a poc a poc es va assolint la normalitat, que vol dir que hi ha novel·les bones, dolentes i regulars. També a poc a poc hi ha més dones que en fan i més extensió territorial per a les trames. Ens estam normalitzant però falten lectors que s’ho creguin i crítics literaris en premsa i a la universitat que no bandegin el gènere més llegit arreu del món.

I pel que fa el gènere que ve de fora traduït al català, es tradueix més a la nostra llengua?

Doncs mira, aquí crec que no estam passant per un bon moment. Hi ha autors dels quals es tradueix tot com Camilleri, boníssim, o Donna Leon –que no caldria perquè fa molt de temps que ha deixat de ser una bona novel·lista- i en canvi es tradueixen poc els clàssics (que ja caldria perquè ha passat prou temps de La Cua de Palla) i poc els francesos, altres italians, els brasilers, portuguesos, escocesos… només els nòrdics ens arriben i tampoc en ordre ni ben explicats. I molta gent continua llegint la traducció en castellà perquè els sona millor. Per sort, les editorials independents, quan hi aposten, fan llibres capitals i molt ben traduïts, però no en poden fer molts, és clar.

Què fa llaminer el gènere negre per als autors?

No en tinc ni idea. Si parléssim de les xifres de vendes d’alguns autors a França encara podria haver-hi una explicació, però en català crec que és per les immenses ganes d’explicar una societat que no els agrada. La millor manera de fer-ho és a través de les novel·les negres.

Enguany s’arriba també a la tercera edició Premi Agustí Vehí.

Hem rebut 28 originals, amb la qual cosa hem doblat el número d’obres presentades l’any passat. I és clar, estam molt contents de la seva trajectòria perquè fins ara hem tingut dos grans guanyadors, el tercer també ho serà i perquè això vol dir que de cada vegada fem millor les coses.

L’any que ve celebrareu la cinquena edició. Considereu que el Tiana Negra ja està consolidat?

Ho he dit abans, en aquest país la memòria és molt curta i abans del cinquè hem de fer i sobretot gaudir del quart!

Categories
LLIBRES
Sense comentaris

Deixa una resposta

ALTRES ARTICLES