Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco
César y Cleopatra, un espectacle de la companyia Pentación i dirigida per Magüi Mira, ha arribat al Romea, on romandrà fins el dia primer de maig. En la seva estrena a Mèrida, l’estiu passat, aquesta obra va ser acollida amb diferents valoracions, cosa gens estranya ja que presenta una certa irregularitat que en perjudica el conjunt. El text no acaba de trobar el to entre una mena de didactisme historicista i trets humorístics no sempre reeixits, que ens evoquen una certa tradició teatral a l’entorn de la comèdia intranscendent.
A l’escenari se’ns presenten els dos grans personatges, que es retroben en l’actualitat, per tal de recordar el seu passat i els seus amors. Hi ha una manca de profunditat general, amb intents d’estructurar una mena de discurs feminista o de reflexionar sobre el passat i el present. S’obvien coses com ara la diferència d’edat entre l’un i l’altra i Marc Antoni és un gran absent, ni tan sols se’l menciona. A l’escenari hi retrobem també la parella en el temps dels seus amors, personificada en dos joves. De fet, César no era pas un jovenet i duplicava amb escreix l’edat de la reina d’Egipte.
Totes aquestes llicències i absències no tindrien massa importància si el conjunt fos més convincent i les al·lusions al poder de l’eròtica i l’eròtica del poder no es perdessin en més d’una ocasió entre acudits fàcils i reflexions banals, esquitxades fins i tot amb números musicals fluixets o amb referències a la informàtica moderna i les dèries del present.
Un dels atractius de l’espectacle és poder retrobar en directe dos actors tan coneguts com Ángela Molina i Emilio Gutiérrez Caba. Gutiérrez Caba, amb una dicció molt acurada i una interpretació sòbria, fins i tot en els fragments menys seriosos, acostuma a fer-ho sempre tot molt bé i és una llàstima que no tinguem més ocasions de poder veure’l en els nostres escenaris. Gaudir de la seva professionalitat és ja un bon motiu per acostar-se al Romea.
Ángela Molina cau en un cert histrionisme, en alguns excessos que es veuen perjudicats per la seva veu, molt personal i poc teatral. La parella jove, Carolina Yuste i Ernesto Arias, defensen bé els seus papers i aprofiten les oportunitats de lluïment que se’ls presenten, amb eficàcia i professionalitat. César y Cleopatra, malgrat les seves limitacions, distreu, compta amb alguns fragments reeixits i té una durada raonable. La posada en escena és minimalista i austera, amb un decorat excessivament senzill per a l’evocació de personatges tan remarcables.
__________
César & Cleopatra / Teatre Romea (c/ Hospital, 51) / Direcció: Magüi Mira / Dramatúrgia: Emilio Hernández / 90 minuts / Fins l’1 de maig / De 22 a 28 euros / www.teatreromea.com
