Una comèdia terrestre sobre una situació marciana

‘Mars Joan’, al Teatre Tantarantana, reflexiona sobre les pors que tenim sempre els sers humans

 

Maria Nunes. Barcelona / @mnunesal

Dins d’El Cicló, Cicle de Companyies Independents de Barcelona, la Companyia Dara presenta, al Teatre Tantarantana, la comèdia Mars Joan, escrita i dirigida per Roc Esquius. Tal com ens diuen en la presentació, l’obra està inspirada en un projecte holandès real anomenat Mars One, que té per objectiu colonitzar el planeta Mart l’any 2026. Per fer-ho, ens expliquen, van obrir una convocatòria a nivell mundial i més de 200.000 persones s’hi van inscriure. En la primera fase de selecció (de 1.058 persones), hi van quedar dos catalans (un noi i una noia). En una segona fase (de 100 candidats), hi ha quedat el noi català. Es veu que per poder trobar finançament, es farà un reality show amb els últims setanta-cinc preseleccionats per anar a Mart. «Ciència ficció? No… això és real, i això està passant!»

I és que als Dara els hi agrada parlar de coses que estan passant i que, com ells diuen, encara no tenen nom. La temporada passada ja vam tenir l’oportunitat de veure’ls amb iMe, una divertida comèdia sobre la virtualitat i la vida 2.0. Ara, amb Mars Joan, la seva tercera producció, Roc Esquius i la Companyia Dara Teatre segueixen incidint en el paradoxal i absurd dels comportaments de la condició humana en la societat actual. De nou, sota l’aparença trivial i divertida del gènere de la comèdia, hi podem trobar una bona reflexió sobre les relacions humanes en el context dels desafiaments dels nous temps, però que en realitat el que hi ha al darrere són les velles pors que els humans han experimentat des de sempre: la separació del clan, la pèrdua, l’aïllament, la solitud, la resistència als canvis…

En aquests cas, en Joan, expert però frustrat jugador de Tetris, sent que no encaixa ni amb la parella ni amb els amics. No és que passi res, és que precisament el problema és que no passa res que l’emocioni. En Joan decideix tirar pel dret i perseguir els seus somnis encara que hagi de perseguir-los fins a Mart. Les reaccions que aquesta decisió desencadenen en el seu entorn són el gruix de la comèdia, on se’ns mostren un joc d’actituds humanes ben dibuixades en el text de Roc Esquius i ben interpretades pels actors Núria Deulofeu, Isidre Montserrat, Vanessa Segura, Josep Sobrevals que resulten absolutament creïbles en els papers de les dues parelles protagonistes de la comèdia.

Tant en el text i la direcció de Roc Esquius com les interpretacions dels actors, es pot observar com la companyia Dara ha anat madurant i guanyant en solidesa en els seus projectes teatrals. Mars Joan té allò que és imprescindible en una comèdia: un bon ritme, unes situacions ben portades que diverteixen però que tenen un gruix d’idees que fa reflexionar. Situar personatges en un escenari que planteja una situació límit,  en aquest cas el del viatge sense retorn, permet que els pensaments i les emocions esclatin i els personatges es mostrin com són realment, i com som, en el fons, els humans.

Mars Joan tracta sobre els somnis i el que som capaços de fer per aconseguir-los. Tracta de la dificultat encaixar, com en el Tetris, les peces del trencaclosques de la vida. El final m’ha recordat molt a Les cròniques marcianes de Ray Bradbury, en el sentit que ¿què hi anem a fer a Mart? ¿A reproduir els mateixos errors que a la Terra? ¿Què fem en totes les fugides, exportar els nostres malestars? En qualsevol cas, Mars Joan és una comèdia àgil i fresca que diverteix però que ens fa comprendre com darrere els avenços imparables de les tecnologies -siguin les de la comunicació o els viatges espacials- s’hi amaguen, ben arrapades, les velles pors humanes de sempre.

 

____________

Mars Joan / Teatre Tantarantana (Flors, 22) / Dramatúrgia i direcció de Roc Esquius / Fins el 24 d’abril / Entre 12 i 21 euros / www.tantarantana.com

Categories
ESCENA
Sense comentaris

Deixa una resposta

ALTRES ARTICLES