Creiem allò que volem creure

La companyia La Calòrica estrena 'El Profeta' al Tantarantana, una obra que reflexiona sobre la ciència i les creences

 

Maria Nunes. Barcelona / @mnunesal

El Teatre Tantarantana tanca la temporada 2015-2016 d’El Cicló, Cicle de Companyies Independents de Barcelona, amb el muntatge El profeta, el sisè muntatge de La Calòrica, companyia fundada el 2010 per un grup de llicenciats de l’Institut del Teatre, coneguda i guardonada pels seus espectacles La nau dels bojos, Bluff i Sobre el fenomen de les feines de merda. El seu treball es basa principalment en dues línies d’investigació teatral: «la vigència dels motius i les formes teatrals clàssiques en el diàleg estètic contemporani i el paper de l’humor en el tractament de les problemàtiques més serioses». El profeta parteix d’un procés de creació col·lectiva dirigit per Israel Solà que, a partir de la crisi del pensament científic i l’auge de les noves espiritualitats, vol portar a reflexió la dicotomia entre la ciència i les creences.

A l’entorn del número tres

L’obra s’articula en tres plans situats en tres espais i tres èpoques. La primera és 1916, en una petita localitat de la Catalunya rural, una noia assegura que, a la capella del poble, ha tingut contacte amb Déu i que la llum divina l’ha envaïda. La segona és 1967, a l’Hospital Groote Schuur de Ciutat del Cap, el Dr. Christiaan Barnard afirma estar preparat per a dur a terme el primer trasplantament de cor entre humans, malgrat que el seu projecte planteja molts dubtes i resistència entre l’equip i la direcció de l’hospital. El concepte d’ànima no entra dins del seu plantejament i la mort cerebral no és encara un concepte acceptat per la comunitat mèdica. Finalment el 2016, a Barcelona, després de sis anys, una dona que va desaparèixer en la fase terminal d’un càncer greu reapareix a casa del seu germà i la seva parella, una investigadora. Presenta mostres d’estar curada i assegura no haver seguit cap tractament mèdic i haver viscut una experiència de meditació transcendental.

Totes tres històries estan situades en moments en què la societat viu immersa en algun tipus de creences, ja sigui per la religió, per la fe en l’avenç tecnològic o per la crisi del raonament científic i la recerca d’alternatives espirituals. En cada cas trobem la interacció de tres personatges protagonistes que responen a tres patrons ben definits: el profeta, el creient i l’escèptic. Tots tres interpretats pels actors Aitor Galisteo-Rocher, Esther López i Júlia Truyol, que van alternant els tres plans dramàtics amb uns registres interpretatius versàtils i amb unes transicions ben modulades.

A partir d’aquestes tres situacions, l’espectacle és un projecte ambiciós, fruit d’un treball intens, que pretén «plantejar preguntes contemporànies sobre temes universals i perennes com la fe i les creences”, afirma el director. “Si parlem de la fe al passat, s’entén. Però si en volem parlar avui, hem d’anar a la neoespiritualitat ja que el pensament científic, que és el que va substituir en certa manera a la fe, ha entrat en crisi davant les noves creences que van apareixent”. Segurament les creences responen a una necessitat profundament arrelada en els humans. En què creiem? Què ens motiva a creure-ho? O senzillament, com ens diuen a El Profeta, creiem allò que volem creure?

________

El Profeta / Teatre Tantarantana (Flors, 22) / Text de La Calòrica / Direccio d’Israel Solà / Fins el 26 de junys / Entre 12 i 16 euros / www.tantarantana.com

Categories
ESCENA
Sense comentaris

Deixa una resposta

ALTRES ARTICLES