Un divertit descontrol

Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco

El cicle Variety del Teatre Condal ofereix l’espectacle Marabunta, amb Guillem Albà, que s’adiu força amb les característiques d’aquest cicle, que ha portat a un escenari convencional propostes diferents i originals. Albà ofereix un show descontrolat, amb humor a dojo, surrealisme  i música. Un show inclassificable i divertit en el qual una colla de molt bons musics amaneixen el disbarat constant. Albà és un gat vell malgrat ser molt jove, prové d’una família relacionada amb el món de l’espectacle, en concret de les titelles, ha treballat molt i en moltes coses i connecta amb un públic divers i amb ganes de gresca.

L’espectacle porta ja un temps de rodatge i això fa pensar que la improvisació que s’hi percep és intencionada. De fet, tot plegat sembla un joc senzill però segurament de senzill no en té res. L’espectacle grinyola una mica quan es recorre a una certa transcendència, el mon està malament, hem d’aprofitar el temps i ser millors, comunicar-nos… Albà propicia que la gent piqui de mans, s’agafi, balli, cosa que en ocasions resulta excessivament insistent pel fet que no tothom està de gresca quan toca. El missatge final, amb l’actor acompanyant-se amb un ukulele i fent-nos, molt bé per cert, una certa declaració d’intencions contrasta amb els gags estripats de gambirot que esquitxen la proposta.

És evident que Guillem Albà és un showman, un pallasso amb certa tendència a la prèdica a voltes, amb molt d’ofici, format amb l’experiència, la pràctica i un munt d’influències importants, entre les quals ell mateix remarca la de Jango Edwards. Albà està disposat a generar bon rotllo entre el públic, però un guió una mica més treballat i menys reiteratiu afavoriria el conjunt. Pot ser que les limitacions d’una sala tradicional de teatre perjudiqui una proposta que deu trobar el seu millor lloc a l’aire lliure.

Albà forma part d’una generació jove d’actors inclassificable, innovadora, allunyada de l’academicisme però que no ha defugit la formació quan aquesta ha estat necessària, original, i no encotillada en plans d’estudi i titulacions acadèmiques. Beu en el bo i millor d’una tradició alternativa i polièdrica, és al mateix temps el pallasso seriós i el pallasso ximple i, capaç de fer tots els papers de l’auca, explora camins aparentment caòtics però molt pensats i treballats. De fet les limitacions del contingut provenen també del coratge d’haver assumit riscos.

_________

Marabunta / Teatre Condal (Av. Paral·lel, 91) / Direcció de Guillem Albà / Fins el 10 de juliol / 90 minuts / 24 euros / www.teatrecondal.cat