Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco
El Teatre Condal ha inaugurat la temporada amb una obra que es podrà veure durant els mesos de setembre i octubre, una comèdia familiar amb trets costumistes contemporanis, tocs de tendresa i aspectes interessants de petita tragèdia casolana. L’equip format per aquests dos grans professionals del teatre destinats a fer història, Pep Anton Gómez i Jordi Sánchez, ens continua sorprenent i divertint amb la seva percepció brillant de les dèries del nostre temps per a reconvertir-les en històries adients a tots els públics. En els personatges de l’obra veiem reflectides, com en un mirall estrafet, persones que ens són properes i situacions habituals que entomem amb certa resignació.
Tot i que en alguns moments es caigui en l’acudit fàcil i en aquest excés de tacos que sembla imprescindible en el present -sobre el qual fins i tot el personatge de Maife Gil crida l’atenció de tant en tant-, l’obra en el seu conjunt és brillant i versemblant, ben escrita i amb un ritme escènic que s’abalteix una mica en algun moment però que es torna a reprendre sense problemes, per acabar amb un final una mica sobtat i que ens fa témer que no torni a ser tot, al capdavall, com a l’inici de la història.
Avui no sopem evoca la millor tradició del teatre català comercial, fins i tot ens podem imaginar a Capri pel mig en alguns moments, beu de la bona comèdia familiar italiana, en la qual les baralles i les tensions acaben sovint com havien començat, encara que res no serà com abans, quan els silencis s’han trencat i les persones han acabat per caure en el parany de dir el que pensen o senten i fan aflorar greuges i ressentiments.
L’obra compta amb un equip d’actors de categoria. Jordi Banacolocha, Maife Gil, David Bagés, Susanna Garachana i Mercè Martínez estan excel·lents en els seus papers. Banacolocha i Gil, magnífics com sempre, són aquests pares sacrificats, desitjosos de canviar de vida i anar a viure al poble, si no fos… que encara tenen una filla ja grandeta a casa (Martínez) i que tot sovint han de tenir cura dels dos nens que el fill (Bagés) va tenir amb la seva primera parella. Garachana és la nova parella del fill, i defensa amb convicció i grapa un paper antipàtic, el de la nova parella d’aquest fill immadur, una dona inestable, amb ganes de tenir una criatura pròpia perquè ja es fa gran i que odia els de la primera dona del marit. Els personatges dels fills són els que queden més diluïts en el conjunt i amb una certa manca de profunditat en alguns aspectes.
En clau de comèdia, doncs, i amb tints esperpèntics, desfilen per la història temes ben actuals: els avis obligats a tenir cura dels néts, els xantatges emocionals, l’egoisme dels fills, la impossibilitat dels grans de tenir llibertat per fer el que els plagui, després d’una vida de treball i d’haver pujat una família, la fatxenderia que embolica les persones en l’afany de complicar-se la vida amb despeses exagerades, les dificultats per entomar la pròpia vida i independitzar-se quan toca, l’excés actual en recórrer a la psicologia quan les criatures tenen problemes derivats de situacions familiars complicades que no es volen reconèixer, la maternitat mitificada i, per a les dones, amb caducitat biològica…
Avui no sopem sembla, en aparença, no anar més enllà de la situació que ens presenta i tenir com a objectiu principal fer-nos passar una bona estona, però ens mostra la quotidianitat del nostre present, en clau irònica i humorística. Els autors porten ja una llarga trajectòria professional i no és pas la primera vegada que ens enfronten a una realitat social que sovint acceptem amb normalitat una mica surrealista i amb el recurs a la manca de sinceritat damunt de la qual es manté l’equilibri social, ens agradi o no.
L’interior de les llars viu problemàtiques que tenen poc a veure amb un món exterior amarat de política i debats de tota mena, ofegat en mig d’un excés d’informació a l’abast que en ocasions no ens deixa arribar al nucli de tot plegat, a les relacions humanes situades en l’àmbit familiar, en aquest microcosmos tragicòmic i proper. Un microcosmos tot sovint sostingut per gent gran com aquests pares que es fan vells i s’adonen de què tot empitjorarà, de què ja els queden pocs anys per gaudir de la vida al seu aire, mentre uns compromisos assumits amb afecte i generositat, però també per obligació, els limiten la possibilitat de fer realitat il·lusions i desitjos.
___________
Avui no sopem / Teatre Condal (Av. Paral·lel, 91) / Direcció: Pep Antón Gómez / Text de Pep Antón Muñoz i Jordi Sánchez / 90 minuts / Fins el 30 d’octubre / 28 euros / www.teatrecondal.cat
