Un esclat de vida al Teatre Gaudí

'El despertar de la primavera', versió catalana del musical de Broadway, mostra el pas a l'adolescència i la descoberta del sexe

 

Maria Nunes. Barcelona / @mnunesal

Spring Awakening és un musical pop rock d’èxit internacional basat en l’obra teatral homònima del dramaturg alemany Frank Wedekind, amb llibret i lletres de Steven Sater i música de Duncan Sheik. Des de l’estrena, l’any 2006 a l’Off Broadway de Nova York, és considerat un musical de culte i ha estat objecte de produccions internacionals passant per llocs tan emblemàtics com el West End de Londres. El despertar de la primavera que s’acaba d’estrenar al Teatre Gaudí és la versió catalana adaptada per David Pintó, produïda per Origen Produccions amb la col·laboració del Teatre Gaudí, i dirigida per Marc Vilavella. Compta amb un equip format per la direcció musical de Gustavo Llull, la coreografia d’Ariadna Peya i l’escenografia i vestuari de Jordi Bulbena, set músics en directe i els quinze actors i actrius que donen vida als personatges del musical.

 

Estàs ben cardat!

El musical tracta el tema central del pas a l’adolescència i la descoberta del sexe d’un grup de joves a l’Alemanya de finals del segle XIX, en una societat on domina la moral hipòcrita, el puritanisme, la repressió, la por, la incomprensió, l’autoritarisme i l’abús de poder. Melchior és un jove intel·ligent i astut que, gràcies als llibres, ha après diversos aspectes sobre la sexualitat humana que la societat s’obstina a amagar i ratllar de tabú. És amic i company de classe Moritz, que li explica que se sent torturat davant els somnis eròtics que acompanyen les seves nits. La dolça Wendla fracassa en l’intent que la seva mare li expliqui com s’engendren les criatures, es retroba amb Melchior i entre ells sorgeix alguna cosa especial… Melchior, Moritz, Wendla i tots els altres viuran de forma torturada la descoberta de la sexualitat i oposaran la seva vitalitat i tendresa a les estructures d’una societat profundament hipòcrita i inhumana representada pels estaments patriarcals de la família, l’escola i la religió.

L’obra de  Frank Wedekind en què es basa va ser escrita el 1890 i, com diu Jordi Bulbena, va significar una càrrega de profunditat contra les estructures d’una societat (l’Alemanya del moment i el món occidental en general) hipòcrita i dominada pels poders econòmics, la religió i la moral, i els valors reaccionaris.

 

Despertant la primavera

Els responsables de la versió catalana d’El despertar de la primavera, inspirats pel centenari de la creació del Kabaret Voltaire, han situat el temps de l’acció musical cap a principis del segle XX, poc abans de la Primera Guerra Mundial, ja que, com ens diuen, “és aquesta societat que denuncia El despertar de la primavera la que va portar a aquell carnatge i la que va generar tantes i tantes reaccions pel que fa a moviments socials i artístics. Ens ha semblat apropiat, doncs, associar el nostre muntatge en la línia de denúncia rebel al llarg del temps contra aquest món cruel i absurd, començada per Frank Wedekind, continuada pel Kabaret Voltaire, l’Expressionisme alemany, i Bertold Brecht, entre d’altres, i que ara i aquí utilitza en aquest musical el teatre i la música pop-rock per denunciar i rebel·lar-se contra la mateixa part de la societat que avui dia, potser amb formes diferents (o no) però amb el mateix fons encara ens controla i empresona.”

L’espectacle presenta dinou esplèndids números musicals amb uns títols prou eloqüents. En el primer acte: Mama m’esgotes, El saber, Quina merda viure, Ets un mal costum, Toca’m, El teu cos, Conec molt bé la foscor, Final del camí, Ja no em puc amagar i Jo m’ho crec. I en el segon: Serem aquells que van sentir el plaer, No vull tristeses, Els somiadors sense futur, L’has ben cagat, El teu cos (reprise), Sento veus, Qui ha marxat i La primavera. Hi ha un equilibri entre els números més lírics i els més vibrants, que són els que predominen, entre els quals destaquen Quina merda viure, L’has ben cagat; i l’emocionant final de La primavera. Tots, però, són interpretats amb una qualitat i una força excepcionals per les actrius i els actors que realment es donen del tot a escena. Les noies són Laura Daza,  Jana Gómez,  Clara Solé,  Mireia Coma, Clara Gispert i Elisabet Molet en el paper de la protagonista Wendla Bergman.  I els nois: Dídac Flores, Marc Udina, Roc Bernadí,  Àlex Sanz, Bittor Fernández, Marc Flynn en el paper de Melchior Gabor i Eloi Gómez que interpreta el genial Moritz Stiefel. Completen el repartiment interpretant els diversos papers dels adults de l’obra Roser Batalla (Rosa Vila, alternant) i Mingo Ràfols, cosa que afegeix coherència perquè tots els personatges adults (mares i pares, professors, clergue…) representen el mateix autoritarisme hipòcrita i repressiu.

Els acompanyen a escena interpretant la música en directe la banda composta per Xavi Viader / Quim Magnet (guitarra), Berenguer Aina (bateria), Emiliano Roca / Alejandro Fränkel (baix elèctric/contrabaix), Gustavo Llull / Marc Garcia Rami (teclat), Marta Sala / Raül Heredia (xel.lo) i Nacho López / Marc Santó (violí/guitarra), tots ells sota la direcció musical de Gustavo Llull. A la bellesa de la música i de les lletres de les cançons traduïdes per David Pintó, cal afegir l’encert de Marc Vilavella en la direcció, la coreografia enèrgica i sensual d’Ariadna Peya, i l’escenografia, mínima i funcional, i el deliciós vestuari de Jordi Bulbena. Tots formant un equip artístic compacte al servei d’una producció modesta en recursos materials però excel·lent en creativitat i qualitat que demostra que lluny de les grans produccions hi ha molta vida teatral i que en les sales petites s’hi fa molt bon teatre.

No us perdeu aquesta esplèndida versió catalana d’El despertar de la primavera, dinàmica, fresca, amb tota l’energia de la joventut. Com diu el director Marc Vilavella, “de tan en tant, sempre cal recordar la primavera. Tornar-hi. Tornar a sentir aquell impuls que ens convenç, ni que sigui per uns instants, que és possible canviar el món, o entendre’l, o sentir-lo, i que només depèn de nosaltres. Perquè tot era possible mentre poguéssim sentir l’impuls de viure, de la creació i de la transformació. L’esclat de la vida.”

 

_________

El despertar de la primavera / Teatre Gaudí Barcelona (C/Sant Antoni Maria Claret, 120) / Direcció de Marc Vilavella / Direcció musical de Gustavo Llull / Basat en l’obra de Frank Wedekind, amb llibret i lletres de Steven Sater i música de Duncan Sheik / 120 minuts / 28 euros / / www.teatregaudibarcelona.com

Categories
ESCENA
Sense comentaris

Deixa una resposta

ALTRES ARTICLES