L’angoixa del buit i el no-res

Maria Nunes. Barcelona / @mnunesal

Després de l’estrena en el marc del Festival Temporada Alta, arriba al Teatre Akadèmia Les cadires d’Eugène Ionesco, una coproducció de l’Associació Elecktra Projectes Culturals, Festival Temporada Alta i Benecé Produccions, dirigida per Glòria Balañà. Ionesco és un dels màxims exponents del que s’ha definit com a teatre de l’absurd, un terme encunyat pel crític Martin Esslin per definir una nova dramatúrgia sorgida a la meitat del segle XX, basada en una articulació artística del concepte filosòfic de l’absurd de l’existència formulat per Albert Camus. Un corrent teatral que encapçalen principalment els dramaturgs Eugène Ionesco, Samuel Beckett, Arthur Adamov, Jean Genet i, més tard, Harold Pinter, entre d’altres.

Les cadires (Les Chaises) és una de les obres més conegudes i representatives del teatre d’Ionesco. Peça en un acte, escrita l’any 1951 i estrenada al Théâtre Lancry de París el 1952, posseeix totes les característiques del teatre del seu autor i del gènere de l’absurd. D’una banda, l’estructura tradicional és substituïda per una successió de situacions sense una lògica aparent i hi ha un abandonament de la construcció dramàtica racional. De l’altra, presenta un rebuig absolut del llenguatge lògic que es tradueix en diàlegs aparentment sense significat, repetitius, sense connexions lògiques però que creen una forta atmosfera de somni i de la qual emergeix tant el dramatisme com la comicitat i l’absurd de la condició humana.

A Les cadires, Ionesco ens explica la història d’una parella de vells solitaris i aïllats que esperen la visita d’uns convidats. L’home els ha de comunicar un missatge important que té per a la humanitat. A mesura que els suposats i fantasmals convidats van arribant, la parella omple l’escenari de cadires. Però els seients quedaran buits -la buidor que tant agradava a Ionesco i el motiu fonamental pel qual justificava aquest text-. El vell no té capacitat per explicar el seu missatge i el confiarà a un orador que el transmeti a la multitud, al món sencer. Finalment arribarà l’Orador, que ha de transmetre el transcendent missatge a la multitud assistent. En què consistirà?

Com ens diuen en la presentació de l’obra, amb aquest argument aparentment senzill, l’autor reflexiona amb humor sobre la condició tràgica de la persona humana. Glòria Balañà, directora, explica que a la majoria de les obres de Ionesco “el costat còmic, o de vegades grotesc, no és més que una aparença mentre que el fons del seu teatre és profundament amarg i trist.” Ionesco és el mestre del joc teatral, de l’absència de lògica i l’experimentació amb el llenguatge per posar de manifest l’absurd de la realitat.

El muntatge de Glòria Balañà aconsegueix de comunicar tota aquesta atmosfera densa i irreal gràcies sobretot a les interpretacions de Carles Martínez, Míriam Alamany i Martí Atance. Martínez i Alamany aconsegueixen en tot moment transmetre a l’espectador la forta sensació de buidor de les seves vides, la sensació d’asfíxia, de solitud, de pèrdua de control que es va accentuant progressivament en l’escena de la proliferació de cadires buides amb què frenèticament omplen l’escenari, i que culmina en el malson final. L’obra acaba en el buit més absolut de l’espai, paradoxalment ple de fantasmes invisibles, i del llenguatge, perquè cal remarcar que una de les dificultats de l’obra són els diàlegs mancats de lògica que han de comunicar a l’espectador la filosofia existencial de l’obra; en aquest sentit, cal reconèixer i aplaudir el treball dels actors.

Les cadires aconsegueix fer-nos present el buit existencial de l’individu, la manca de sentit dels discursos. El tema central, doncs, no és el missatge ni el fracàs d’una vida sinó justament les cadires: és dir l’absència, el no-res. Potser, davant de tot plegat -la solitud, la incomprensió del món i la manca de sentit-, Ionesco ens planteja que potser l’única via que ens queda és la de la imaginació.

__________

Les cadires / Teatre Akadèmia (c/ Sant Antoni Abat, 12) / Text d’Eugène Ionesco / Traducció de Joan Tarrida / Direcció de Glòria Balañà / De 18 a 22 euros / Fins el 4 de desembre / www.teatreakademia.cat