Maria Nunes. Barcelona / @mnunesal
Quatre minuts, dotze segons és el temps de durada d’un comprometedor vídeo de contingut sexual penjat a Internet, i és el títol d’una de les obres més reconegudes del jove dramaturg anglès James Fritz, premiat com a autor revelació de l’escena britànica. Al Versus Teatre tenim l’oportunitat de veure’n la versió catalana, traduïda per Núria Busquet i dirigida per Pep Duran. Els actors Jordi Cadellans i Sílvia Sabaté protagonitzen, juntament amb Carles Pulido i Judith Aguilar, aquest thriller que ens convida a reflexionar sobre el paper de les xarxes socials, les relacions entre pares i fills, la violència de gènere, i les conseqüències dels nostres fets.
En Jack, el fill de 17 anys d’en David i la Di ha arribat a casa després de rebre una pallissa. Qui i per què ho ha fet? De mica en mica ho anirem descobrint tot estirant el fil d’un vídeo íntim i explícit penjat a Internet en el que hi surt amb la seva ex-xicota, la Cara. Què s’hi veu en el vídeo? Qui l’ha penjat? Les reaccions d’en David i la Di a aquestes preguntes fan que es qüestionin l’educació que li han donat i els seus rols dins l’entorn familiar, fins al punt d’arribar a actituds inesperades i decisions sorprenents.
Un dels aspectes més interessants de Quatre minuts, dotze segons és el de mostrar-nos la cara oculta dels personatges, tot allò que més volen amagar. Tal com està construït el text, i com es mostra en el muntatge que dirigeix Pep Duran al Versus, tot és un conjunt d’escenes fragmentàries, de talls de converses reveladores entre els personatges que creen un continu joc de mostrar i amagar alhora. Hi ha moltes coses que els personatges oculten i que van sortint a la llum, però mai no sabem del cert qui diu la veritat. Potser no hi ha una única veritat, o potser no volen saber-la perquè posarà al descobert la part més fosca dels personatges. Hi ha moltes coses ocultes en l’obra, no veiem mai el protagonista, en Jack és un protagonista absent, com ho són altres personatges com el pare i el germà de la Cara, tampoc no veiem el vídeo -és molt més efectiu deixar-ho a la imaginació de cadascú-, ni sabem ben bé què ha passat, res és obvi i no sabrem mai del cert qui diu la veritat i qui menteix, ni com s’ha arribat al desenllaç. El que sí se’ns mostra són les debilitats humanes, sobretot les dels pares d’en Jack, Di i David, interpretats per Sílvia Sabaté i Jordi Cadellans, enfrontades a les dels personatges de la generació de joves força menys hipòcrites que encarnen amb convicció els actors Judith Aguilar i Carles Pulido.
Segons el director, l’obra ens convida també a reflexionar sobre el paper de les xarxes socials com a multiplicador d’un fet molt humà, com és el de mostrar a la resta allò que ens enorgulleix de nosaltres mateixos, de manera que a la vegada amagarem allò del que no n’estem tant satisfets. Aquesta característica l’hem tingut sempre els humans, però les xarxes socials ens donen unes facilitats que fa un temps no existien. La facilitat provoca una inexistent reflexió sobre les possibles repercussions, així com conseqüències imprevisibles i en ocasions tan greus que, en pocs minuts o en un gest de pocs segons, poden capgirar la vida. Per tant, el que ens proposa Quatre minuts, dotze segons és una invitació a seguir la intriga, però sobretot a reflexionar, a prendre-hi part com a espectadors i, en funció del nostre context cultural, vital i ètic, a posicionar-nos.
_________
Quatre minuts, 12 segons / Versus Teatre (Castillejos, 179) / Text de James Fritz / Direcció de Pep Duran / Traducció de Núria Busquet / 80 minuts / Fins el 2 d’abril de 2017 / 20 euros / www.versusteatre.com
