Manel Haro. Barcelona / @manelhc
El món d’Alícia mai havia estat tan inquietant. La jove companyia Menú Teatral porta a la Sala Àtrium de Barcelona una versió extrema i onírica dels textos de Lewis Carroll Alícia al país de les meravelles i Alícia a través del mirall. Dirigit per David Maqueda i amb dramatúrgia de Pablo Ley, Alícia vol ser un espectacle psicològic perquè el públic es plantegi preguntes sobre la identitat i faci un viatge pels camins de la ment, però sense direcció concreta. Segons explica la companyia, aquesta “és una obra per a adults, plena d’aventures mentals (i no només mentals), instal·lada en els móns interiors, invisibles, però que conformen el refugi de moltes persones”.
El viatge que proposa Alícia pretén alterar la lògica establerta. És per això que el projecte juga amb la música, els objectes i la identitat dels personatges, per tal de recrear el desordre que ens provoca moltes vegades alguns dels nostres processos mentals i la nostra memòria. En aquest sentit els paisatges que ens ofereix l’obra estan perfectament arrelats en el món de Lewis Carroll, però suposen un pas més enllà, cap als somnis i les penombres. Una bona manera d’entendre l’essència d’aquesta Alícia seria pensar en la nostra ment quan es troba davant d’un estímul extraordinari extern que ens altera i ens porta per uns camins que no som capaços d’entendre. Les circumstàncies ens dominen, ens fa repetir-nos missatges que ens pertorben, busquem explicacions racionals a allò que no ho és, algunes imatges es distorsionen, la memòria ens traeix, somiem amb escenes que hem viscut i amb d’altres que no voldríem viure mai. Com seria el dibuix de la nostra ment en un estat emocional que no podem controlar?
Aquest és el món trasbalsador que veiem a la Sala Àtrium. L’espectacle ofereix moments angoixants, irritants a vegades, absurds gairebé sempre. Tot això gràcies a una dramatúrgia i una direcció que respiren intel·ligència, a una bona posada en escena (tenint en compte que es tracta d’una sala petita i això sempre comporta limitacions), a una música excel·lentment escollida (que ajuda a crear aquesta sensació d’absurd gràcies a la barreja, per exemple, de peces del barroc, com el cànon de Pachelbel, amb la banda sonora de La Sirenita), una il·luminació que juga amb les ombres i una bona feina dels actors: Núria Montes, Alba Duñó, Eleazar Masdeu, Boris Cartes i Aïda Bellet. No cal entendre tot el que passa a l’escenari, no és aquest l’objectiu de l’espectacle, sinó deixar-se endur per aquest viatge mental, oníric i torbador tan allunyat de la realitat però tan estranyament familiar.
___________
Alícia / Sala Àtrium (c/ Consell de Cent, 435) / A partir dels textos de Lewis Carolll / Direcció de David Maqueda / Dramatúrgia de Pablo Ley / Companyia Menú Teatral / Fins el 31 de març de 2017 / 60 minuts / 10 euros
