Memòria col·lectiva que cal conservar

Laura Baeza. Alacant / @Lau_BaezaA

A les pàgines d’Una librería en Berlín (Seix Barral) coneixem la història real de Françoise Frenkel, un dona jueva apassionada per França i la literatura que es va aventurar a obrir La Maison du Livre, una llibreria francesa a la capital alemanya el 1921. Quan la ciutat i el país van començar a respirar l’ambient d’odi, persecució, censura i violència que va portar el nazisme, Frenkel intenta resistir fins que –com explica al lector- va tornar a França buscant refugi sense saber que el que feia realment era començar una fugida que no s’acabaria fins l’any 1943, en què va aconseguir arribar a Suïssa.

El lector acompanya en el seu periple a aquesta heroïna, de la que poc se sap més enllà del que hi ha a les pàgines de la que és la seva única obra. París, Avignon, Grenoble, Vichy, Niza, Saint Julien, Annecy… són part de la seva ruta, tots aquests indrets van ser testimonis de la determinació d’aquesta dona valenta, fidel als principis i a la gent, apassionada, per lluitar i sobreviure. Ella va veure la cara i la creu de les persones. Com acostuma a passar en les obres autobiogràfiques relacionades amb conflictes bèl·lics, a Una librería en Berlín Françoise Frenkel mostra com va conèixer el millor i el pitjor dels essers humans: l’amistat vertadera, la valentia i el sacrifici, la por i la traïció. Amb tot, el lector descobrirà que sempre es pot trobar esperança i gent disposada a ajudar, fins i tot enmig del pitjor escenari. Herois anònims que, convençuts pel que creuen és just, no dubten a posar en joc tot el que tenen.

La història, que és el diari d’un viatge sense destí clar, està narrada sense artificis ni adorns. Amb trets que associem amb la crònica, una bona i polida prosa, a la que no li falten detalls ni observacions, i amb alta dosi d’espontaneïtat, l’autora aconsegueix que aquell que comença a llegir el relat no el pugui deixar sense arribar al final. És fàcil que el lector assoleixi molta identificació amb la protagonista.

Paral·lelament al testimoni directe sobre l’Holocaust, aquesta obra és també un cant al poder dels llibres i la cultura… en un context on s’evidencia de manera rotunda com de poderosos i necessaris són i la influència que poden tenir per fer millor el món. Sabem que aquesta és la història de Françoise Frenkel, però podria ser la de milers i milers de persones que es van veure obligades a córrer de penúria en penúria per evitar l’horror dels camps de concentració…. I és que Una Librería en Berlín és un tresor redescobert –i rescatat de l’oblit- en 2010 i reeditat ara. Un relat que no deixa indiferent i que és patrimoni de la memòria col·lectiva, aquella que s’ha de conservar, posar en valor  i difondre.