<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?><rss version="2.0"
	xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/"
	xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/"
	xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"
	xmlns:sy="http://purl.org/rss/1.0/modules/syndication/"
	
	>
<channel>
	<title>
	Comentaris a: Màgia d’una altra època	</title>
	<atom:link href="https://www.llegir.cat/2018/01/un-mag-de-terramar-ursula-k-le-guin/feed/" rel="self" type="application/rss+xml" />
	<link>https://www.llegir.cat/2018/01/un-mag-de-terramar-ursula-k-le-guin/</link>
	<description>Revista digital de cultura</description>
	<lastBuildDate>Sat, 26 Dec 2020 04:23:04 +0000</lastBuildDate>
	<sy:updatePeriod>
	hourly	</sy:updatePeriod>
	<sy:updateFrequency>
	1	</sy:updateFrequency>
	
	<item>
		<title>
		Per: Roser-agnès navarro		</title>
		<link>https://www.llegir.cat/2018/01/un-mag-de-terramar-ursula-k-le-guin/#comment-3422</link>

		<dc:creator><![CDATA[Roser-agnès navarro]]></dc:creator>
		<pubDate>Mon, 19 Feb 2018 10:12:06 +0000</pubDate>
		<guid isPermaLink="false">https://www.llegir.cat/?p=29225#comment-3422</guid>

					<description><![CDATA[Potser peque d&#039;admiradora de Le Guin, i el que vaig a dir ho dic des del respecte a la diversitat d&#039;opinions, però crec que aquesta crítica està feta amb poca perspectiva. Voldria començar a dir que comparar-la amb Harry Potter i dir que no hi ha color és una injustícia enorme (i jo sóc de la generació Harry Potter, vaig endinsar-me en el món de la literatura de la seua mà i li tinc una gran estima a la saga i a l&#039;autora). Harry Potter beu indubtablement de Le Guin i rellegir ara el primer llibre de la saga se&#039;m fa impossible perquè em sembla senzill i amb molts clichés, mentre que no em pasa el matix amb el llibre de Le Guin. No trobe que siga una novel·la que s&#039;haja rovellat i ho dic amb coneixement de causa: vaig llegir &quot;Un Mag de Terramar&quot; a 16 anys i em va enamorar; la vaig rellegir a 23 anys i em va tornar a enamorar tant que em va portar a voler llegir tots els llibres d&#039;aquesta autora (encara em falta camí però, de ganes, no me&#039;n falten). També considere que jutjar la complexitat dels personatges de Terramar havent llegit tan sols el primer llibre és impossible (tot i que l&#039;evolució de Ged des de que és un nen fins al final on s&#039;enfronta a la seua foscor acceptant-la com a pròpia i donant-li nom em sembla extraordinària). A més, recentment he acabat de llegir l&#039;última novel·la de Terramar, Tehanu, on encara es veu més la seua evolució (i la d&#039;altres personatges).  Le Guin no és una autora que s&#039;haja de llegir pensant només en la història, s&#039;ha de llegir buscant tot allò que no diu, tot allò que amaguen les seues paraules. Després d&#039;haver-me llegit una desena de llibres seus ja puc dir que les seues històries no són sempre històries planes i senzilles, sempre amaguen part de les seues ideologies feministes, anarquistes i en defensa de la natura. És veritat que ella va dir que en aquest llibre va pecar de seguir amb els cànons de l&#039;època (viatge de l&#039;heroi protagontizat per un home blanc) però això no li lleva importància als valors que el llibre aporta. I aquesta és la meua humil opinió.]]></description>
			<content:encoded><![CDATA[<p>Potser peque d&#8217;admiradora de Le Guin, i el que vaig a dir ho dic des del respecte a la diversitat d&#8217;opinions, però crec que aquesta crítica està feta amb poca perspectiva. Voldria començar a dir que comparar-la amb Harry Potter i dir que no hi ha color és una injustícia enorme (i jo sóc de la generació Harry Potter, vaig endinsar-me en el món de la literatura de la seua mà i li tinc una gran estima a la saga i a l&#8217;autora). Harry Potter beu indubtablement de Le Guin i rellegir ara el primer llibre de la saga se&#8217;m fa impossible perquè em sembla senzill i amb molts clichés, mentre que no em pasa el matix amb el llibre de Le Guin. No trobe que siga una novel·la que s&#8217;haja rovellat i ho dic amb coneixement de causa: vaig llegir «Un Mag de Terramar» a 16 anys i em va enamorar; la vaig rellegir a 23 anys i em va tornar a enamorar tant que em va portar a voler llegir tots els llibres d&#8217;aquesta autora (encara em falta camí però, de ganes, no me&#8217;n falten). També considere que jutjar la complexitat dels personatges de Terramar havent llegit tan sols el primer llibre és impossible (tot i que l&#8217;evolució de Ged des de que és un nen fins al final on s&#8217;enfronta a la seua foscor acceptant-la com a pròpia i donant-li nom em sembla extraordinària). A més, recentment he acabat de llegir l&#8217;última novel·la de Terramar, Tehanu, on encara es veu més la seua evolució (i la d&#8217;altres personatges).  Le Guin no és una autora que s&#8217;haja de llegir pensant només en la història, s&#8217;ha de llegir buscant tot allò que no diu, tot allò que amaguen les seues paraules. Després d&#8217;haver-me llegit una desena de llibres seus ja puc dir que les seues històries no són sempre històries planes i senzilles, sempre amaguen part de les seues ideologies feministes, anarquistes i en defensa de la natura. És veritat que ella va dir que en aquest llibre va pecar de seguir amb els cànons de l&#8217;època (viatge de l&#8217;heroi protagontizat per un home blanc) però això no li lleva importància als valors que el llibre aporta. I aquesta és la meua humil opinió.</p>
]]></content:encoded>
		
			</item>
	</channel>
</rss>
