A la piulada que cite a la ressenya jo et defenc. De fet, pense que és un gran encert. Sobre minyona i serventa, jo li conteste: “Pot ser que siga per l’educació catòlica, però crec que molta gent sí que coneix la referència “Servus Dei” a l’hora d’una futura canonització. Si té aquest seny, no és el mateix una minyona que algú que serveix a Déu.” I vaig afegir: “Per a la religió catòlica, Déu està per sobre de l’home, llavors, hom que serveix Déu no serà igual que hom que serveix l’home i, per tant, veig un encert la distinció.”

La traducció, i no parle només del títol, és una meravella. Enhorabona.

A l’Enric Gomà li vaig comentar el següent per correu electrònic, fa ja uns quants dies:

“Vaig descartar tant criada com minyona perquè una handmaid no és això. Una handmaid és una dona al servei del Senyor i la Muller del Senyor que un cop al mes és penetrada pel Senyor per tenir descendència. És un úter amb cames. A la casa, la funció de minyona la fan les Marthas (Martes), personatges agafats de la sol·lícita Marta dels Evangelis.”

A la meva llista anglès-català incloc aquesta entrada:

“*-handmaid(en) – criada, minyona; serventa (Maria amb relació a Déu, Lluc 1,48; Zilpà amb relació a Lia, Gènesi 29,24, 30,9-12; Bilhà amb relació a Raquel, Gènesi 30,3-7; és el terme més adequat per al títol The Handmaid’s Tale de Margaret Atwood per les seves connotacions bíbliques)”