El magnetisme de Gala Dalí

Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco

Dalí, la seva dona, Gala, i tot el seu univers, desvetllen sentiments contradictoris. Però el fet és que l’interès pel pintor, per la seva vida, la seva obra i la seva esposa no paren de créixer. Gala ha estat un enigma, una dona poc simpàtica però imprescindible, de la qual en sabem molt i molt poc a la vegada. Sílvia Munt i Ventura Pons ens han apropat en un documental i el cinema al context de la parella, en el qual s’afegeix molta gent interessant com ara Éluard, el primer marit de Gala, o Anna Maria, la germana del pintor, una altra dona envoltada d’un cert misteri.

El Museu Nacional i la Fundació Gala Dalí ens acosten una mica més a un personatge que va esdevenir, des d’una certa penombra, una figura clau en la vida del pintor i en la de molts més artistes. La imatge de Gala, repetida en tants quadres i fotografies, ens sorprèn pel seu atractiu i la seva mirada, tot i que no ens trobem davant d’una bellesa gens convencional. En aquesta interessant exposició podem fer un recorregut autobiogràfic que ens acosta a la vida i les relacions d’aquest dama, molt més que una mussa convencional, i podem contemplar de prop un conjunt molt rellevant de l’obra daliniana, però també pintures, dibuixos, fotografies i textos de gent com Max Ernst, Picasso, Man Ray o Brassaï.

I, encara més, hi trobem un munt d’objectes surrealistes, cartes, postals, vestits i tota mena de coses sorprenents. Tot plegat ens mostra una Gala amb una gran personalitat, que tot i no passar mai desapercebuda intenta romandre en un segon pla en el qual, potser, té més poder que no pas si intentés assolir la primera fila amb una producció pròpia, literària o artística. S’ha escrit molt sobre els Dalí, sobre Gala, llibres, biografies, articles d’opinió a l’entorn d’aspectes com ara la seva particular relació o la seva vida sexual. Aquesta exposició fa que en sortim amb la sensació de què mai no podrem copsar del tot la realitat d’un personatge polièdric ple de matisos i que es va amagar rere màscares diverses, i això és un mèrit. Més enllà de la mussa, del suport gairebé maternal del pintor, de la dona cobdiciosa i emprenedora, continua existint un enigma que no aconseguirem mai esbrinar del tot.

Fins i tot aquells que, com jo mateixa, defugin amb certes reserves la teatralitat elaborada per Gala a l’entorn del pintor i sentin, d’entrada, un cert rebuig instintiu per ella, aquesta exposició i la dona que es troba en l’eix de la mostra del MNAC acabaran per seduir-nos. El MNAC continua amb la seva política cultural d’oferir-nos exposicions temporals d’una gran categoria.

________

Gala Salvador Dalí. Una habitació pròpia a Púbol / MNAC (Parc Montjuïc, s/n) / Fins el 14 d’octubre de 2018 / www.mnac.es