La sororitat entre mare i filla

Sílvia Romero

«Les portes del balcó del dormitori es van obrir amb un grinyol de bèstia ferida que va envair per uns instants el silenci.» Amb aquestes paraules s’inicia la novel·la Descalces per casa, d’Anna Porquet Botey (El Punt Volat), i no és gratuïta, la citació, ja que en ella trobem alguns dels elements que configuraran la narració. Per una banda aquesta idea de llar en la qual hom es pot refugiar i, alhora, en pot sortir quan ho desitja. Per l’altra banda el silenci, un callament que acompanyarà tothora els personatges d’aquesta història.

Però anem a pams. La Marianna i la Mònica, mare i filla respectivament, són les dues protagonistes de la narració. Ambdues són dones valentes que s’enfronten a la vida, al seu dia a dia, amb coratge, empenta i decisió. Aquestes determinacions seves sempre són preses defensant, per damunt de tot, la llibertat de triar com viure, com estimar, com relacionar-se, i amb aquesta premissa com a cavall de batalla acceptaran, també i com a conseqüència òbvia, els efectes de les seves accions.

Descalces per casa ubica el seu primer capítol a Barcelona, en l’època en què les tropes franquistes ja avançaven cap a la ciutat. En aquesta tessitura la veu narradora, una tercera persona omniscient, ens mostra un pis de l’Eixample barceloní on una família crema papers, llibres i documents per evitar problemes majors. La Marianna, la filla petita, que en aquest capítol encara és una nena, tindrà sempre present aquesta escena i, en fer-se adulta, se sentirà sempre acompanyada per la presència d’aquells que ja han marxat: el germà mort a la guerra i els pares ja difunts. Com si es tractés dels seus àngels de la guarda.

Amb el temps i el pas dels anys la Marianna tindrà una filla, la Mònica. La vida d’ambdues, i sobretot la seva peculiar relació, de vegades tibant però sempre amarada d’estima, constituirà el nucli de la novel·la. A partir d’aquest plantejament Descalces per casa ens aproparà a temàtiques com la família, la memòria, el silenci, el secret, la pertinença a un espai, i sobretot la llibertat i la sororitat. Tot plegat amb una gran intensitat emocional.

En el camp de la ficció Anna Porquet Botey ja ens havia donat bones mostres de la seva prosa elegant, de lèxic precís i acurat, amb el recull de contes La segona dona i altres criatures ferides (Espai Literari). Amb aquesta novel·la manté l’estil àgil i la pulcritud de vocabulari alhora que ens ofereix un bon treball d’arquitectura narrativa, ja que la història es construeix en base a la tècnica de fix-up: Descalces per casa consta de vuit capítols que són entitats fragmentades d’una unitat novel·lística. Dit d’una altra manera: cadascun d’aquests capítols manté una certa autonomia narrativa.