El món literari de César Aira

---

Eduardo Suárez Fernández-Miranda

---

Diez novelas de César Aira és una compilació que va realitzar l’escriptor mexicà Juan Pablo Villalobos d’entre les més de cent novel·les escrites per l’escriptor argentí. Es tracta d’un conjunt de deu obres algunes de les quals, per la seva extensió, podrien ser definides com a relat. És el cas del títol que obre aquest conjunt, Cecil Taylor, en què Aira ens parla del genial músic de jazz nord-americà. Precisament, la seva obra ha estat comparada amb aquesta música.

Recordem les paraules del jurat del Premi Formentor de les Lletres: «L’escriptura d’Aira adopta tècniques el rigor, la frescor i la soltesa de les quals recorden les claus jazzístiques de la improvisació artística. Sobre les estructures invisibles de la inspiració, l’autor aixeca escenaris i veus que desconcerten i alimenten la perplexitat del lector.»

César Aira (Coronel Pringles, 1949) té una àmplia obra narrativa, part de la qual ha estat publicada a Random House. Títols com Ema, la cautiva, La mendiga, Las noches de Flores o Un episodio en la vida del pintor viajero són una bona mostra del talent de l’escriptor argentí. La seva obra ha estat mereixedora del Premi Roger Caillois el 2014 o el prestigiós Premi Formentor de les Lletres.

 

 

Diez novelas de César Aira ens permet acostar-nos a una literatura que es manté al marge del que és convencional. Si bé és cert que compta amb components quotidians i biogràfics del mateix escriptor, a la seva narrativa apareixen elements excèntrics que condueixen el lector cap a la perplexitat. Hi ha una intenció a César Aira perquè la seva obra tingui una estranyesa. En les seves paraules, «cercar el que és nou i el que és estrany en l’obra artística no és la tasca frívola i vanitosa que sembla, en primer lloc perquè no es tracta de buscar sinó d’haver trobat.»

Pensem en la novel·la La costurera y el viento, que forma part d’aquesta compilació. César Aira, com a escriptor, apareix dins de la novel·la, dialoga amb el lector, el fa partícip de l’escriptura de la seva obra. Però, a més, apareix el Cèsar Aira personatge, en una mena d’exercici d’autoficció. Podem considerar la literatura creada per l’escriptor argentí com d’avantguarda.

Sobre això César Aira assenyala que «o escrius de forma convencional com tots, o es busca una innovació, una cosa diferent, i jo sempre he estat buscant allò diferent i si a això li volem anomenar avantguardisme…» Las conversaciones, El divorcio, Los dos payasos, El volante, La confesión, La pastilla de hormona, La cena i Diario de la hepatitis completen les Diez novelas de César Aira, una gran oportunitat d’endinsar-se en el món narratiu de l’autor argentí.