Un ésser humà derrotat

Mario Guerrero / @MarioGuerrero_G

Indigno de ser humano es considera l’obra mestra d’Osamu Dazai (1909-1948), a més de ser l’última que va escriure i on va anunciar els seus abismes d’autodestrucció. Dazai va pertànyer a l’anomenada escola dels decadents i va tenir una vida tèrbola amb diversos intents de suïcidi que es reflecteix en Yozo, el protagonista d’aquesta novel·la, que es pot considerar el seu alter ego. Yozo narra la seva vida, des del naixement fins a la seva ruïna a Tòquio, així com les seves addiccions o la recerca de la seva identitat, que el fan caure en la foscor, la desesperació, la solitud i l’angoixa vital.

Yozo es pregunta pel sentit de la vida, què és el que la sosté i si ell és feliç, encara que sap que mai aconsegueix deslliurar-se del dolor. La seva vida és plena d’angoixa, de manca de confiança i d’amagar les pors. A això se sumen la hipocresia, els abusos que va patir de petit i el sentiment de sentir-se aliè a la resta del món. Durant la seva vida, es va aficionar a fer de bufó per als altres i així integrar-se en la societat, però un jove li va obrir les portes de l’alcohol, les prostitutes i les drogues i ell es va deixar arrossegar perquè es va adonar que amb aquests elements alleujava els seus temors.

Al protagonista l’auguren un futur pròsper en la pintura, que és el seu passatemps més gran, i en l’amor. Així i tot, dubta que l’ésser humà tingui la capacitat d’estimar i intenta suïcidar-se amb una de les seves amants, però ella mor i ell no. No té fe en la bondat de Déu, només en els càstigs, i es veu incapaç d’assolir la felicitat senzilla de la vida. «Els covards temem fins i tot la felicitat. Ens fem mal amb el cotó», reconeix. Més endavant, s’agafa a l’existència de Déu i li pregunta si és pecat rendir-se perquè ja no pot més. Perd, fins i tot, la capacitat de patir.

Podem llegir Indigno de ser humano com una crítica a la societat japonesa de l’època. El protagonista passa de considerar-se un criminal a un pecador i d’aquí a un boig, i el lector contempla atònit la involució d’un ésser humà derrotat. És «un nen semblant a un Déu», tal com el defineix un dels personatges, un inadaptat de la societat, de la vida i de la seva família. Un patidor, en definitiva. La novel·la es pot trobar a Satori amb traducció al castellà d’Isami Romero Hoshino i Ednodio Quintero, i també a Sajalín, amb traducció de Montse Watkins.