El poder de les paraules i la màgia de les traduccions

JÚLIA LLANAS

Rebecca F. Kuang és una autora nord-americana nascuda a la Xina que debuta al món editorial el 2018 amb Poppy War, l’inici de la trilogia que duu el mateix nom. Des d’aleshores, i amb cinc novel·les publicades actualment, el seu reconeixement no ha fet més que créixer convertint-se en una de les autores més venudes al mercat estatunidenc i acumulant premis. Kuang mostra en cada llibre una part dels seus orígens i la seva cultura cantonesa, això no obstant, es desmarca molt de l’estil d’escriptura tradicional i mostra les clares influències americanes que han nodrit els seus anys de formació al país.

Babel ens mostra l’Oxford de principis del segle XIX, on té la seva seu principal l’Institut Reial de traducció, la institució màgica més important del món. La missió d’aquest lloc és la fabricació i manteniment de les barretes de plata, que són capaces de replicar els significats ocults que es perden en traduir les paraules gravades en cada extrem. Aquestes barretes han dotat l’Imperi britànic d’una supremacia mundial que cap altre país, o les seves pròpies colònies, pot comprometre.

Aquest organisme es nodreix de joves d’arreu del món per formar-los i utilitzar el domini del seu idioma matern per a l’elaboració dels gravats i les traduccions. Un d’aquests joves és en Robin, un orfe d’origen cantonès adoptat de ben petit i criat a Anglaterra per un mecenes i professor que el forma amb l’únic objectiu de ser un dels millors elaboradors de la plata. No obstant això, tot canvia quan la societat secreta Hermes contacta amb ell i Robin descobreix la crueltat i els abusos de l’Imperi pel qual està treballant.

La situació es tensa quan s’inicia una guerra contra la Xina per l’opi i la plata i el posa en la tessitura d’escollir entre un futur segur i abundant, o defensar els seus orígens i ideals. A través de la trama, Kuang explora temes com el poder de les paraules i les traduccions, donant valor a aquestes i fent que sentim aquesta admiració i estima com a pròpies. Per altra banda, podem considerar Babel com una novel·la amb un rerefons polític important centrat en el colonialisme que fa una crítica directa al tracte vexatori i al racisme de l’imperi britànic durant el segle XIX.

L’autora utilitza un estil molt descriptiu per construir una història que va avançant sense pressa, amb una ambientació que es focalitza en les sensacions. L’obra permet al lector capbussar-s’hi de ple. A més, l’autora ens brinda uns personatges moralment complexos i plens de debats interns que ens inciten a tenir-los nosaltres mateixos i plantejar-nos si la història que ens han ensenyat no té cert biaix eurocentrista i cal canviar la mirada i escriure de nou les nostres idees.