Un passat per desenterrar

MANEL HARO

El protagonista de Donde aprenden a volar las gaviotas (Anaya) és Arturo, un adolescent que és enviat pels seus pares a Noruega durant unes vacances d’estiu. L’objectiu és que millori el seu nivell d’anglès, i la casa d’uns amics semblà el lloc ideal per fer-ho, ja que tots parlen aquesta llengua. Allà, a més, podrà compartir activitats amb Erik, fill de la família que l’acull, i viure una mica la cultura escandinava. El que no s’espera Arturo és que acabarà per investigar el passat de l’àvia del seu amic Erik, afectada per una demència. Un passat, no cal dir-ho, una mica tèrbol.

La novel·la juvenil d’Ana Alcolea (Saragossa, 1962) porta el lector per diversos escenaris del país nòrdic acompanyant aquests personatges entestats a saber quina relació hi ha entre l’àvia d’Erik i una caixa que han trobat enterrada al jardí de casa. Aquella casa, de fet, també té la seva història, atès que va ser construïda sobre les ruïnes d’un antic búnquer nazi durant l’ocupació alemanya de la Segona Guerra Mundial.

D’aquesta manera, Arturo i el seu amic descobriran una vella història d’amor impossible en una època convulsa, però també la crueltat del nazisme, que trencava famílies i amistats deportant milers de persones a la mort. La novel·la és un procés de descoberta i d’aprenentatge. Gràcies a aquesta recerca, Arturo coneix altres persones, experimenta ell mateix l’amor i el valor de l’amistat, trepitja paisatges naturals fascinants i entén la importància de la memòria i les dificultats que a vegades imposen els llaços familiars.

Donde aprenden a volar las gaviotas m’ha semblat una lectura molt interessant. Potser estaria bé fer una actualització d’alguna part de la història, perquè els joves lectors d’avui viuen una realitat una mica diferent de la de fa quinze anys, quan va ser escrita. La tecnologia ha evolucionat molt en aquests anys i, sobretot, en la part del desenllaç, hi ha algun element que ara grinyola una mica.

Així i tot, penso que és una trama ambiciosa, amb un vocabulari treballat (exigent per a un adolescent com Arturo que va a Noruega a aprendre anglès) i amb diversos i bons estímuls argumentals. Penso que la història dona de sí per fer una edició una mica més atractiva, fins i tot amb alguna il·lustració. És una bona lectura juvenil.