Una història d’amor i de guerra

MARIO GUERRERO

El soldado desafinado (Seix Barral, amb traducció al castellà de Lydia Vázquez) va rebre el premi dels llibreters independents de França. Gilles Marchand (Bordeus, 1976) construeix una història d’amor al voltant de la guerra, en què el narrador és un veterà que rep l’encàrrec d’investigar el parador d’Émile, un soldat desaparegut a Verdun durant la Primera Guerra Mundial. La trama d’aquesta recerca es desenvolupa entre els anys vint i trenta i barreja la violència amb un relat d’amor apassionat però difícil d’Émile amb una noia, ja que es desenvolupa enmig d’un conflicte. Alhora, és un amor que s’erigeix en la salvació davant de la destrucció del món.

Quan el narrador lluita a la guerra, reconeix que va marxar a l’estiu esperant tornar a la tardor, com si tot fos una simple equivocació o una confusió. Mai va imaginar que el conflicte duraria quatre anys. «A força d’explicar-nos que eren els nostres enemics, ens ho vam acabar creient», llegim. El 1925, rep una carta on se’l cita en un restaurant per parlar sobre un tema. La dona que ho fa és la mare d’Émile i li encarrega la recerca del seu fill. Per investigar les empremtes d’aquest soldat, ha de girar la vista enrere i buscar testimonis que el van conèixer i enfrontant-se a les mentides i els secrets que guarden.

Aquest retorn al passat serà dolorós per al narrador, ja que durant la guerra no només va perdre una mà, sinó també el temps que podia haver estat al costat de la seva dona i es culpa per això, per la seva voluntat de ser útil al conflicte en lloc de viure tranquil. La Primera Guerra Mundial va començar el 1914, però per a ell encara no s’ha acabat, ja que mai l’ha deixat enrere.

Entre els personatges, cal destacar el contrast entre el narrador, que és humil, i la mare d’Emile, una senyora rica, obsessiva, tòxica i allunyada de la realitat de la guerra, que el narrador coneix bé, com la destrucció total que comporta, la soledat que corca la vida dels soldats. La història d’amor que aquí es narra és la d’un veritable sentiment, però també d’amor prohibit, ja que entren en joc les classes socials. Hi ha circumstàncies que intenten separar els enamorats, com les diferències econòmiques i la pròpia guerra, que va trencar tants somnis i tants sentiments sincers.

A meitat de la novel·la, es pot preveure cap a on anirà l’autor, però no és una cosa que a mi, com a lector, em molesti. Com a punt negatiu, sí que destacaria que alguns successos són, al meu entendre, massa casuals o miraculosos. Així i tot, aquesta novel·la s’ha convertit en una de les meves lectures més estimades dels darrers mesos, gràcies a una història que considero aclaparadora i plena de sentiments, que té diversos girs i una enlluernadora apoteosi final.