Temps de revoltes

MANEL HARO

La casa de Aizgorri és una de les primeres novel·les de Pío Baroja. La va escriure el 1900 quan tenia vint-i-vuit anys -la va publicar un any després- i és l’inici d’una tetralogia ambientada en territori basc. L’autor situa els fets d’aquesta novel·la en un poble imaginari, Arbea, dintre de la província de Guipúscoa. Els protagonistes són una família, els Aizgorri: el pare, Lucio, és el propietari d’una fàbrica dedicada a la destil·leria; la mare va morir temps enrere; el fill, Luis, és un jove de dinou anys que viu a Madrid i que mira de fugir de la vida de poble; Águeda és l’altra filla, una noia jove amb diversos pretendents, però dedicada a les feines de la llar.

La novel·la ens presenta un conflicte laboral, quan els treballadors de la fàbrica de Lucio es revolten perquè no cobren el seu sou. Lucio no els pot pagar perquè els comptes no surten i, de fet, això li està costant la seva salut. Ell no és l’únic empresari afectat per aquests moviments obrers, també ho està Mariano, amo d’una foneria i enamorat d’Águeda. La novel·la retrata perfectament les tensions entre els obrers i els empresaris i de quina manera això afecta cadascun dels personatges (el treballador que lidera la revolta també desitja Águeda).

La casa de Aizgorri (que es pot trobar dintre del volum Tierra Vasca d’Espasa o al primer volum de Trilogías de la Biblioteca Castro) està escrita com si fos una obra de teatre. És un relat curt, molt senzill, els personatges no són tractats amb excessiva profunditat, però la informació que tenim de tots ells és suficient perquè puguem imaginar quines són les seves angoixes. Per exemple, el fill de Lucio, Luis, marxa, pràcticament esporuguit, de la llar quan pitjor es troba el seu pare, segurament per la por que si s’hi queda, ja no podrà tornar a la capital i haurà d’enarregar-se del negoci famliar. Águeda, per la seva banda, rebutja els seus pretendents, però sap que si mor el seu pare i marxa el seu germà, es veurà desamparada, així que comença a veure que ha de prendre una decisió.

Mentrestant, diversos empresaris especulen, com voltors, quedar-se amb la fàbrica. De fet, qui se l’acaba quedant és Mariano, el qual -recordem- vol enamorar Águeda. Així, doncs, són diverses les tensions que es creuen en aquesta breu novel·la. El tema donava per a una història més llarga, ja que quan esclata la revolta, arriba aviat el desenllaç; en canvi, amb només unes pinzellades, Baroja ens porta cap a on vol, cap al moment exacte en què Águeda, deixant enrere un abisme es troba davant d’un altre encara més gran. En realitat, la novel·la és com una mena de llarg pròleg d’una història que tot just comença quan arribem a l’última pàgina.