Una cita pendent amb el passat

XIMO PALAU

Després de vuit anys d’absència, Jack Burdette torna al seu poble natal, Holt. No ho fa discretament ni amb ànim de reconciliació. Ho fa com sempre ha sigut ell: gran, sorollós, desencaixat. La seua arribada desperta el que tots pensaven que ja havien superat: rancúnies, pors, ressentiments. En realitat, Balada de Holt no comença amb el retorn, sinó amb el que aquest retorn fa emergir: la memòria de la multitud.

Amb aquesta novel·la, traduïda al català per Marta Pera Cucurell (Periscopi) i al castellà per Julio Germán Trujillo Rodríguez (Random House), Kent Haruf ens convida a entrar en un món xicotet però ple de tensions humanes. Holt és un poble fictici de Colorado que sembla quiet, lluny del soroll i les grans ciutats. Però sota aquesta calma hi batega tot el que fa que la vida siga complexa: culpa, silenci, lleialtat, venjança, amor i fracàs.

El fil de la narració el porta en Pat Arbuckle, el director del diari local, un home que observa, escolta i, gairebé sense voler-ho, es converteix en cronista d’un drama col·lectiu. En ell trobem una veu tranquil·la, propera, que parla amb la saviesa de qui ha vist passar la vida sense fer-ne soroll. És ell qui ens ajuda a entendre què va passar amb en Jack Burdette: aquell adolescent promesa del futbol americà que mai va trobar el seu lloc i que un dia va fugir amb diners robats, abandonant la dona i els fills. El seu retorn, lluny de portar pau, desperta una mena de febre moral al poble, com si cada habitant haguera de revisar la seua pròpia consciència.

La gran força de Haruf rau en això: en fer-nos mirar les esquerdes invisibles de la vida quotidiana. Sense dramatismes, sense efectismes, però amb una claredat que colpeja. Els diàlegs són precisos, plens d’allò que no es diu. Els gestos més simples —una visita inesperada, una conversa de matinada, un silenci compartit— mostren tot el pes de les emocions reprimides. Com ja va fer en altres llibres de la sèrie de Holt, Haruf escriu amb una sensibilitat que trenca el tòpic de la vida rural com a espai bucòlic. Aquí, la ruralitat és resistència, però també fragilitat.

Balada de Holt és també, i sobretot, una invitació. Una invitació a aturar-se. A llegir a poc a poc. A mirar els altres amb una mica més de comprensió, sabent que darrere de cada història hi ha sempre més del que sembla. Recorde de La Gran Bellezza de Sorrentino el que deia Gambardella: a mirar en compassió a l’altre i a les misèries que tothom guareix. Aquest és un llibre que parla d’un home, sí, però també d’una comunitat que es veu forçada a enfrontar-se a allò que volia oblidar. I és en aquest gest, tan humà, on la novel·la esdevé universal.

Si mai has sentit que la teua vida ha quedat marcada per un fet del passat, si alguna vegada has volgut entendre per què costa tant perdonar, o per què la veritat pot fer més mal que la mentida, aquest llibre és per a tu. No trobaràs grans girs argumentals ni escenes de pel·lícula d’acció. El que trobaràs és una veu honesta, una narrativa curosa, i una mirada tendra sobre els errors, les segones oportunitats i la necessitat de seguir endavant, fins i tot quan res no sembla canviar. No és només la història de Jack Burdette. És la història del que passa quan el passat truca a la porta, i la comunitat —sense dramatismes— decideix obrir-la.