Caminar sense mapa: incerteses i esperances

JORDI GISBERT

En un món en què la certesa s’ha convertit en una demanda social gairebé compulsiva —sigui en la política, en l’economia o en els nostres propis desitjos—, resulta profundament subversiu reivindicar el valor de la incertesa. A Elogi del camí inesperat (Angle en català amb traducció d’Elisabet Ràfols i Lumen en castellà amb traducció de Clara Ministral), Rebecca Solnit ens convida a fer precisament això: imaginar els camins de la possibilitat tot abraçant el futur com un espai obert, imprevisible i, per tant, esperançador, perquè allò que sembla més probable no acaba esdevenint sempre i el futur no s’ha de prendre com un absolut necessari.

Solnit, autora nord-americana de referència en el pensament crític contemporani, recull en aquest volum una selecció d’articles polítics escrits al llarg dels darrers anys. Molts d’ells són nascuts en circumstàncies concretes —encàrrecs puntuals, respostes a esdeveniments polítics i climàtics, reflexions sorgides de l’activisme—, però tots comparteixen una mateixa ambició: pensar el canvi. Pensar-lo a fons. I fer-ho des d’una mirada compromesa, però també lírica i oberta a la paradoxa.

El llibre es divideix en tres seccions molt marcades. La primera i l’última, agrupades sota el nom de Visions, ens parlen del canvi com una possibilitat esperançadora. Aquí, Solnit escriu des del convenciment que la transformació social, encara que mai no sigui fàcil ni lineal, és possible. I que és precisament la incertesa del futur —la seva resistència a ser predit— allò que obre l’espai de la llibertat. L’esperança, per a Solnit, no és una emoció naïf, sinó una postura radical davant el món. Com ella mateixa ha dit en altres ocasions, «esperar no és asseure’s, sinó actuar sense conèixer el final».

Entre aquestes dues Visions, trobem la secció de Revisions, de caràcter més diagnòstic, on l’autora recull les resistències ideològiques de l’statu quo a la deriva més progressista dels canvis. La prosa de Solnit —traslladada al català per Elisabet Ràfols— oscil·la entre l’assaig reflexiu i la narració íntima. Molts textos parteixen d’imatges concretes: un violí de fa tres segles, una conversa casual, una manifestació climàtica. Però sempre acaben derivant en una reflexió més ampla, gairebé filosòfica, sobre el temps, la responsabilitat o la justícia.

L’ús constant de metàfores i d’escenes suggeridores li permet construir una escriptura viva i fonda, que apel·la tant a la raó com a l’emoció. Val a dir, tanmateix, que aquest format compilador no permet la reflexió profunda que potser trobaríem en altres escrits de l’autora, sinó que busca oferir breus llampades que insinuïn les diverses vies del progrés.

El valor del llibre rau també en la seva capacitat d’enllaçar experiències col·lectives amb gestos aparentment petits. El canvi polític no és, per a Solnit, només una qüestió d’eslògans o de macroestratègies. Sovint, és una feina invisible, feta de resistències locals i d’aliances inesperades. A Elogi del camí inesperat, l’autora fa valdre aquests gestos i els reivindica com a parts essencials d’un futur més just.

En aquest sentit, també la memòria juga un paper fonamental si volem procurar de resoldre els reptes del present amb una mica de perspectiva. Les històries concretes, doncs, ens poden servir com a punt de referència en indicar-nos el valor d’aquelles coses que hem trencat i que ens hem de comprometre a restaurar, i també d’aquelles que avui ens convé preservar per a les generacions futures.

Tot plegat ens ofereix una lectura que, tot i abordar temes greus i sovint incòmodes, no cau mai en el cinisme ni en el desànim. Més aviat al contrari. Solnit escriu per desactivar la por i per reforçar la nostra capacitat d’imaginar alternatives.  Elogi del camí inesperat és, en definitiva, una brúixola per a aquells que volen continuar caminant, encara que no sàpiguen del cert cap a on. Una obra que ens convida a no tenir totes les respostes, però a continuar fent-nos preguntes. A confiar, no en el futur que ens prometen, sinó en el futur que encara podem inventar.