Una esperança nova

MARIO GUERRERO

L’emperador d’Alegria (Anagrama amb traducció al català de Yannick Garcia i al castellà de Daniel Saldaña) va ser candidat al National Book Award de ficció el 2019. L’autor, Ocean Vuong (Vietnam, 1988), va viure de petit en un camp de refugiats de les Filipines abans d’emigrar als Estats Units amb la seva família. També és seu el llibre En aquest món, per un moment, som grandiosos, que va esdevenir un petit fenomen literari.

La novel·la es desenvolupa en un lloc anomenat Alegria Est, als Estats Units. El seu protagonista es diu Hai, té dinou anys i al començament de la novel·la està en un pont sobre un riu decidint si llançar-se o no, però aleshores una veu atura el seu intent. Es tracta de Grazina, una dona gran que viu ancorada als records, en concret als de la guerra i als del seu país, Lituània. Tots dos uneixen les seves respectives soledats. Com deia María Zambrano, som soledats en convivència.

El narrador, la identitat del qual es desconeix, comença la història dient que el protagonista viu a l’altra banda del cementiri. A les làpides se’ls han esborrat els noms, i els fantasmes que s’eleven dels camps del voltant també han oblidat els seus. La nostàlgia i l’oblit impregnen les pàgines des del començament. No obstant això, alguna cosa persisteix en el narrador per mantenir els seus records.

Hai volia saltar del pont perquè se sentia fracassat i sense sortida. Mentre decidia si tirar-se al riu o no, una dona tendia la roba a l’altra banda, en una cabana de fusta. Una confusió aparent va fer que es veiessin i ell no saltés. Ella, de Lituània, i ell, d’Àsia, es van trobar a les seves respectives migracions.

Hai i Grazina comencen a conviure a casa d’ella, un territori per on passa més el diable que Déu. Ell l’ajuda amb les tasques i els seus deutes. Ella té traumes i malsons arran de la guerra i de l’entrada soviètica a Lituània, però tots dos viuen amb l’esperança de tapar algun dia les cicatrius que porten mal dissimulades o fins i tot oblidar-les, encara que sigui per una estona.

Aquesta novel·la va néixer com un assaig en una revista el 2015, però Vuong va decidir desenvolupar-la en aquesta història. Es podria dir que L’emperador d’Alegria es divideix entre els moments en què Hai és a casa amb Grazina i quan és a la feina amb els seus companys; aquests darrers són, a parer meu, molt més entretinguts, i els altres, més emotius. És un retrat tan poètic com sagnant del drama de la immigració i la soledat de les persones al món contemporani, condemnades al desarrelament.

Veiem altres temes com la fragilitat de l’ésser humà, els duels, les il·lusions perdudes, la nostàlgia, la companyia com a refugi o l’esperança, així com la renovació o reconstrucció d’un mateix a través de la troballa de l’alegria a qualsevol lloc, tot això amb un llenguatge molt curós. També amaga una crítica a les guerres i a com els soldats que hi participen són simple gasolina per al funcionament dels engranatges de l’Estat. Confesso, però, que la novel·la no m’ha convençut del tot per dir que m’ha agradat.