Fugir per sobreviure

MANEL HARO

Encara que la novel·la de Jesús Carrasco Intemperie (Seix Barral) va ser un èxit immediat quan es va publicar (2013), no ha estat fins ara que l’he llegida. Els bons llibres mai haurien de passar de moda, així que recomanar-los en qualsevol moment és necessari per mantenir-los vius. L’autor extremeny explica la història d’un nen que fuig d’un poble indeterminat, en una època indeterminada i sense que sapiguem (almenys al principi) quines raons té per marxar.

Podem intuir moltes coses. L’època podria ser la dels anys quaranta, perquè mostra una Espanya molt empobrida, en què les autoritats cometen abusos de tota mena. La zona podria ser qualsevol geografia rural del país. Sabem que l’alguatzil del poble s’ha pres com a cosa personal trobar aquest nen, per alguns fets que han passat. A mesura que avança la novel·la, anem sabent més detalls, però no serà fins a les darreres pàgines quan podrem completar el cercle.

Un dels aspectes clau d’aquest llibre és el vocabulari. Carrasco carrega el relat de termes que, per a la majoria dels lectors, ens són desconeguts. Molts d’ells estan relacionats amb el camp semàntic de la pagesia i la ramaderia. Són mots que s’han deixat d’utilitzar o que ja només s’empren en entorns molt específics. És la manera, entenc, com l’autor ens endinsa en l’univers i en l’època d’aquest jove personatge.

Intemperie és una història de supervivència, de transformació. És la lluita d’un nen, aparentment fràgil, contra un món corrupte i violent. Només tindrà l’ajuda d’un pastor amb qui es creua al principi de la novel·la i que l’acompanyarà en la seva aventura. Al voltant de tots dos només hi ha hostilitats, sequera, manca de recursos i amenaces.

Confesso que al principi la lectura em va costar una mica, però m’ha acabat fascinant. És una trama molt senzilla, però alhora plena de complexitat. Carrasco posa diversos temes sobre la taula, però demana al lector que sigui ell qui vagi unint les peces d’aquesta mena de trencaclosques narratiu. El resultat és excel·lent. El 2019 Benito Zambrano en va fer una adaptació cinematogràfica, molt recomanable també.