Les portes obertes del Vaticà

MARIO GUERRERO

El loco de Dios en el fin del mundo (Random House, 2025) és l’aventura d’un boig sense déu, Javier Cercas (Ibahernando, Càceres, 1962), a la recerca del boig de Déu, el Papa Francesc, a les terres remotes de Mongòlia. A la introducció d’aquest llibre, l’autor es defineix com ateu, anticlerical i racionalista. No obstant això, com a ésser humà, es fa preguntes filosòfiques i existencials, i com a escriptor, decideix aprofundir-hi i posar-les per escrit.

El seu amor cap a la seva mare, de 92 anys, vídua i afligida d’Alzheimer, l’empeny a preguntar al Papa Francesc sobre qüestions ultraterrenes com la resurrecció de la carn, el més enllà i la vida eterna. En concret, vol preguntar-li si la seva mare, catòlica, veurà el pare després de la mort. La publicació d’aquest llibre va ser paral·lela a la mort del Papa Francesc i a l’elecció de Lleó XIV. No obstant això, la seva història comença el 21 de maig de 2023, quan Cercas és al Saló del Llibre de Torí i rep la visita d’un membre del Vaticà.

Aquest li anuncia que a l’agost el Papa Francesc viatjarà a Mongòlia i que havien pensat en ell perquè escrivís sobre aquest viatge, sobre l’Església i sobre el pontífex. Cercas s’estranya, ja que tot i haver nascut i crescut en un país, una família i una escola catòlics, ell no s’identifica com a tal. ¿Algú pot, amb una vida, una infància i una educació catòliques, un bagatge catòlic, en definitiva, ser ateu? Precisament, el Vaticà no volia que ho escrivís «un dels seus».

Aquest emissari li dona llibertat i li promet fer el possible perquè pugui parlar directament amb el Papa, encara que siguin cinc minuts, i li pugui preguntar sobre el retrobament dels seus pares en el més enllà. Si aconsegueix preguntar-li al Papa, el llibre haurà valgut la pena. L’obra és una barreja de crònica, assaig, biografia i autobiografia, tot i que Cercas reconeix que no és periodista i per tant no ha escrit mai cap crònica de viatge.

Conté un coneixement aclaparador i una vasta documentació al voltant de la vida i la feina al Vaticà. Cercas repassa des de la qüestió íntima i familiar, relacionada amb la figura de la seva mare, fins a la més global, en referència a l’activitat de la Santa Seu que obre les portes per primera vegada a un escriptor. Altres aspectes tractats són la fe, el sentit de la vida, el paper de les religions en la història i en el món contemporani, la relació entre la fe i la raó, l’abús de poder, la moral sexual, el laïcisme o el celibat.

Aquest llibre desgrana les interioritats de l’Església abans i durant el papat de Francesc. La seva dissecció es fa nítida davant de la quantitat de reflexions que planteja, encara que deixa més preguntes que respostes. És, en definitiva, una crònica sobre la personalitat i l’ideari de Francesc des del Vaticà: el seu lideratge, la seva influència o les seves decisions. La resposta del Papa a la pregunta primera de l’autor em sembla una mica fluixa tenint en compte el nivell de la narració, la qual cosa no evita, és clar, que aquest sigui un llibre excel·lent.