Recital d’alçada amb Magrané i Mompou

ALBERT MENA

Recital d’alçada i ambició al Life Victoria, amb un programa destinat a la composició catalana a mans de Mompou i Magrané, i amb intèrprets catalanes de gran solidesa: la soprano Montserrat Seró, una de les veus més genuïnament belles del panorama europeu, i la pianista Marta Puig, de gran versatilitat i capacitat expressiva. El repertori va alternar entre Magrané i Mompou, oferint una primera part que començava amb piano del primer i acabava amb obra vocal del segon, i que emmirallava a la segona part, obrint amb una obra de gran dificultat de Mompou i acabant amb una estrena mundial d’un nou cicle vocal de Magrané.

El director del festival, Marc Busquets, es va assegurar que el piano, un dels protagonistes del recital, fos el que Mompou va tocar amb Victòria dels Àngels en l’estrena d’una de les peces de la vetllada, Damunt de tu, només les flors. L’obertura, Jardí de campanes del compositor reusenc va obrir les portes a un món ple de misteri, de sons foscos i distants, però d’emoció palpitant sota la tenebra, en el que seria una de les primeres portes al món musical de tradició francesa del segle XX, de la qual Mompou i Magrané en són hereus.

La Fantasiestück núm. 4 va mostrar un Magrané romàntic, amb Liszt al centre, segons paraules del compositor, però amb una fragmentació musical que podria recordar les ruptures matemàtiques del material musical d’un mestre com Pierre Boulez. Montserrat Seró va exhibir una veu plena de bellesa al llarg de la vetllada, però amb especial intensitat al Combat del somni de Mompou. Sí que la veu perd una mica de força als piani, on es nota una certa fragilitat, però els atacs als aguts van resoldre’s de manera convincent.

Les Variacions sobre un tema de Chopin van ser el millor moment de la nit per a Marta Puig: un viatge exigent i tumultuós, carregat d’emoció romàntica vista des de la llunyania, i que va saber interpretar amb ofici, alternant tempestes romàntiques amb la contenció d’un món sonor mediterrani, sense perdre el caràcter melòdic chopinià. El Combat del somni de Magrané va tancar el recital, amb un cicle potser un pèl abstracte pel caràcter fortament emocional que hi havia bolcat Mompou.

Per acabar, dos bis: un Pito pito de Mompou innocent, i una peça del cicle Ofrena de Magrané, Damunt de tu i de mi…, que va contrastar amb el Combat per la seva senzillesa i transparència, però no per això sense perdre interès, i que va posicionar de nou al festival Life Victoria com un espai on la creació i la tradició es poden donar la mà, i on artistes carregats de talent poden exhibir repertoris més variats que en altres formats més conservadors. Menció especial també al treball vibrant i encantador de Santi Moix al programa de mà.