-
Parla el traductor al castellà de l'autora bielorussa que ha guanyat el Premi Nobel de Literatura 2015.
-
Rafael Tasis (1906-1966) fou un visionari, un avançat al seu temps. Ell -com Manuel de Pedrolo, com Jaume Fuster- va saber veure el gran recorregut que la novel·la policíaca podia desenvolupar a casa nostra, en un temps en què havia estat titllada de pur entreteniment, molt lluny de la literatura amb majúscula. I, sobretot, que es podia fer en llengua catalana. Inexplicablement, la seva figura ha caigut en l’oblit. Convençut de la necessitat de posar Tasis al lloc que li correspon, Àlex Martín Escribà –professor de llengua i literatures catalanes i codirector del Congrés de Novel·la i Cinema Negre.
-
L'ànima d'Edicions 1984 obre les portes de la seva editorial.
-
Maribel Medina (Pamplona, 1969), presidenta de l’ONG Internacional Women ‘s Time, debuta al panorama literari amb Sangre de barro (Maeva), una història que denuncia el pes que té el dopatge en l’esport d’elit. La novel·la, inspirada en fets reals que li va explicar el seu marit ex-atleta professional, se centra en la mort de diversos esportistes joves procedents d’un centre d’alt rendiment a Suïssa. Encara que aparentment es tracta de morts naturals, la doctora forense Laura Terraux sospita que no és així. Thomas Connors, un atractiu agent de la Interpol, s’embarcarà amb ella en una perillosa investigació que demostrarà.
-
Patricia Tena. Barcelona L’escriptor italià Paolo Giordano sembla haver-se especialitzat en aprofundir en la solitud. En la seva primera novel·la, La solitud dels nombres primers, ho feia a través de la mirada d’uns adolescents que arrossegaven molts traumes a l’esquena; després es va centrar en un grup de soldats a l’Afganistan amb El cos humà i ara a través d’una parella jove que aprèn a marxes forçades que “les famílies, com les persones, també poden sentir-se soles”. En Negre i plata (Como de la familia en castellà) el torinès dissecciona els problemes a què s’enfronten una parella i el.
-
Lena Andersson (Estocolm, 1970), una de les analistes polítics més influents del seu país, planteja en la seva novel·la Apropiació indeguda: Una novel·la sobre l’amor (Alfaguara en castellà i Angle en català) la següent qüestió: ¿som nosaltres mateixos quan ens enamorem? Els encarregats de donar la resposta són Ester, escriptora, i Hugo, un artista a qui admira i amb el qual inicia una relació amorosa. El conflicte sorgeix quan ella, que fins ara era una dona racional i assenyada, comença a sentir-se insegura respecte als sentiments d’ell i entra en una espiral d’obsessió i autoengany que la porta a.
-
Patricia Tena. Barcelona Diu el cèlebre vers de Jaime Gil de Biedma: “Que la vida iba en serio, uno lo empieza a comprender más tarde”. I és precisament en aquest moment en el qual es troba Eduard, protagonista de l’òpera prima de Daniel Arbós, Deu top-models i una boja que parla sola (RBA La Magrana). Es tracta d’un periodista de trenta i tants que pateix una crisi de desencís a tots els nivells: escriu articles avorrits per a una revista de medicina; Aina, la dona amb la que compartiria la seva vida li ha estat enganyant durant anys; el Born,.
-
A 'La buena vida' la il·lustradora veneçolana dibuixa amb humor i optimisme situacions quotidianes.
-
L'autor britànic segueix explorant les interioritats de les relacions humanes a 'Nosaltres'.
Parla el traductor al castellà de l'autora bielorussa que ha guanyat el Premi Nobel de Literatura 2015.
Rafael Tasis (1906-1966) fou un visionari, un avançat al seu temps. Ell -com Manuel de Pedrolo, com Jaume Fuster- va saber veure el gran recorregut que la novel·la policíaca podia desenvolupar a casa nostra, en un temps en què havia estat titllada de pur entreteniment, molt lluny de la literatura amb majúscula. I, sobretot, que es podia fer en llengua catalana. Inexplicablement, la seva figura ha caigut en l’oblit. Convençut de la necessitat de posar Tasis al lloc que li correspon, Àlex Martín Escribà –professor de llengua i literatures catalanes i codirector del Congrés de Novel·la i Cinema Negre.
L'ànima d'Edicions 1984 obre les portes de la seva editorial.
Maribel Medina (Pamplona, 1969), presidenta de l’ONG Internacional Women ‘s Time, debuta al panorama literari amb Sangre de barro (Maeva), una història que denuncia el pes que té el dopatge en l’esport d’elit. La novel·la, inspirada en fets reals que li va explicar el seu marit ex-atleta professional, se centra en la mort de diversos esportistes joves procedents d’un centre d’alt rendiment a Suïssa. Encara que aparentment es tracta de morts naturals, la doctora forense Laura Terraux sospita que no és així. Thomas Connors, un atractiu agent de la Interpol, s’embarcarà amb ella en una perillosa investigació que demostrarà.
Patricia Tena. Barcelona L’escriptor italià Paolo Giordano sembla haver-se especialitzat en aprofundir en la solitud. En la seva primera novel·la, La solitud dels nombres primers, ho feia a través de la mirada d’uns adolescents que arrossegaven molts traumes a l’esquena; després es va centrar en un grup de soldats a l’Afganistan amb El cos humà i ara a través d’una parella jove que aprèn a marxes forçades que “les famílies, com les persones, també poden sentir-se soles”. En Negre i plata (Como de la familia en castellà) el torinès dissecciona els problemes a què s’enfronten una parella i el.
Lena Andersson (Estocolm, 1970), una de les analistes polítics més influents del seu país, planteja en la seva novel·la Apropiació indeguda: Una novel·la sobre l’amor (Alfaguara en castellà i Angle en català) la següent qüestió: ¿som nosaltres mateixos quan ens enamorem? Els encarregats de donar la resposta són Ester, escriptora, i Hugo, un artista a qui admira i amb el qual inicia una relació amorosa. El conflicte sorgeix quan ella, que fins ara era una dona racional i assenyada, comença a sentir-se insegura respecte als sentiments d’ell i entra en una espiral d’obsessió i autoengany que la porta a.
Patricia Tena. Barcelona Diu el cèlebre vers de Jaime Gil de Biedma: “Que la vida iba en serio, uno lo empieza a comprender más tarde”. I és precisament en aquest moment en el qual es troba Eduard, protagonista de l’òpera prima de Daniel Arbós, Deu top-models i una boja que parla sola (RBA La Magrana). Es tracta d’un periodista de trenta i tants que pateix una crisi de desencís a tots els nivells: escriu articles avorrits per a una revista de medicina; Aina, la dona amb la que compartiria la seva vida li ha estat enganyant durant anys; el Born,.
A 'La buena vida' la il·lustradora veneçolana dibuixa amb humor i optimisme situacions quotidianes.
L'autor britànic segueix explorant les interioritats de les relacions humanes a 'Nosaltres'.