Fauna de l’Austràlia profunda

Manel Haro. Barcelona / @manelhc

Poc sabem a Espanya sobre Kenneth Cook, autor australià mort el 1987, que, a més d’escriptor, era periodista, presentador de televisió, guionista, polític circumstancial i -atenció!- creador de la primera granja de papallones d’Austràlia. Un tipus tan coneixedor de la societat del seu país i amb fila de tenir un extraordinari sentit de l’humor no podia deixar d’escriure un llibre com aquest. El koala asesino (Sajalín Editores, amb traducció de Federico Corriente) és un recull de relats irònics, una mica hilarants i propers a l’absurd, on els personatges han d’enfrontar-se a situacions que només poden ocórrer en la Austràlia profunda.

En el relat que dona títol al llibre se’ns presenta una situació que resumeix, a grans trets, l’essència d’aquestes històries. Narrat en primera persona, un australià que no entén que es facin ninots de peluix de coales, ja que no són animals tan sociables com semblen, de sobte és atacat per un d’ells: «¿Alguna vegada heu intentat córrer amb les urpes d’un coala clavades al pit i a les cuixes i les seves dents clavades a l’entrecuix?», es pregunta. «És impossible». En un altre dels relats, que obre el llibre (Serpientes y alcohol), presenta a Blackie, un tipus solitari i una mica trasbalsat que viu en una furgoneta de mudances carregada amb un centenar de serps amb les quals viatja esperant trobar un públic disposat a pagar per veure-les. En un altre (Sexo y cocodrilos), un viatger acompanya aterrit a un professor de ciències naturals que no és capaç de veure-li el perill a les enormes dents d’un cocodril perquè està massa capficat en fotografiar l’aparellament de l’espècie.

L’autor avisa constantment que cadascuna de les històries que explica són certes, però són tan estranyes que el més probable és que ningú se les cregui. Encara que això soni a una altra de les seves ironies, la veritat és que el que ens narra és tan aliè a nosaltres, que tampoc seria tan desgavellat pensar que alguna cosa de verídica n’hi ha. Cook retrata la fauna típica australiana (coales, cocodrils, serps i camells, entre d’altres), els paisatges àrids i desèrtics tan típics de la zona profunda del país. Fins i tot homes als quals pots estafar, fugir amb la seva dona, seduir a la seva filla, corrompre als seus fills i robar-li el gos i encara hi ha la possibilitat que et perdoni, però com et neguis a beure amb ell formaràs part de l’estirp dels dingos, seràs un pària per sempre més, indigne de la bala que, en cas contrari, estaria encantat de gastar amb tu.

El koala asesino és el primer volum d’una trilogia de llibres de relats humorístics, al qual segueixen Wombat Revenge i Frill-necked Frenzy. Val la pena acostar-se a la Austràlia salvatge que ens mostra Cook a través d’aquests quinze relats tan brillants, tan ben introduïts per les il·lustracions de Güido Sender i fins i tot m’atreviria a dir que tan imprescindibles. L’autor manté el ritme en tot moment i els garanteixo que cada relat que llegeixin els agradarà més que l’anterior, i al final lamentaran que no hi hagi almenys vint o trenta peces més per seguir gaudint d’aquestes còmiques històries australianes. Creguin-me, no oblidaran mai que els cocodrils són molt ràpids en distàncies curtes, que les serps taimanes són mortíferes i que l’alè dels camells fa olor de mil dimonis