‘Joc de trons’, comença l’hivern

Joanma Tena. Barcelona

Amb l’excusa que el canal americà HBO ha estrenat la primera temporada de Joc de trons, vaig decidir rescatar del meu prestatge aquest primer llibre de la saga de fantasia de George R. R. Martin, que tant desitjava llegir quan el vaig comprar i que tanta mandra m’ha fet sempre començar, tant pel seu nombre de pàgines com per tractar-se d’una història èpica ambientada en un món fantàstic (bàsicament, perquè no sóc un gran admirador d’aquest gènere). Però ara, un cop llegit, no he pogut evitar comprar-me els volums següents i convertir-me en un més dels milions de seguidors que esperen que l’autor publiqui noves entregues de la saga que tant de temps porta endarrerint.

Joc de trons està ambientat en un món medieval fictici en el qual les estacions poden durar dècades. Després d’un llarg estiu de deu anys, els Set Regnes es preparen per al dur hivern que s’acosta. La història del llibre, plena de centenars de personatges, tant secundaris com a protagonistes, podria dividir-se, a grandíssims trets, en tres. Eddard Stark, senyor d’Invernalia, és cridat pel rei Robert Baratheon per deixar els seus dominis i traslladar-se a la Cort com a Mà del Rei, on començarà a sospitar que tot el que passa al seu voltant pot ser obra d’un malvat pla en el qual ell i la seva família, al costat del rei, són les víctimes principals. D’altra banda, Daenerys i el seu germà, Viserys, últims supervivents dels Targaryen, la família regnant en els Set Regnes abans que Robert Baratheon els prengués el tron, intentaran fer tot el possible per aconseguir un gran exèrcit que els permeti recuperar el poder.

Joc de trons (Alfaguara en català i Gigamesh en castellà) també ens trasllada al Nord, al Mur, on un gran bloc de gel separa els Set Regnes del Bosc Encantat i les terres desconegudes a les quals tots temen a causa de les nombroses llegendes sobre els altres, éssers estranys que, centenars d’hiverns enrere, van escapar de més enllà del Mur per turmentar al món i, a jutjar pels estranys esdeveniments que comencen a alertar la Guàrdia del Nord, tot sembla indicar que es preparen per tornar a fer-ho. Si bé és cert que la immensa quantitat de personatges pot resultar una mica xocant al principi, quan el lector comença a fer-se amb els noms, queda atrapat en una història apassionant i molt més complexa i interessant del que es pot imaginar.

Els capítols del llibre són molt curts i centrats en un sol personatge, de manera que, gràcies a la capacitat de Martin per als cliffhangers (finals xocants o que generen un gran suspens), un no pot deixar de llegir fins a trobar el següent capítol centrat en aquest personatge que el manté intrigat, i que generalment apareix molt més endavant. Les novel·les de George R. R. Martin només tenen un defecte, si és que se l’hi pot considerar com a tal: l’autor acostuma a matar protagonistes i secundaris sense cap tipus de pietat. Tot i així, tots els personatges estan tan perfectament caracteritzats que no pots aturar la lectura, ja que totes les històries són fascinants. Un cop llegida la primera novel·la, ja puc veure l’acurada adaptació del canal HBO. S’acosta l’hivern.