Un crim a la postguerra

Oriol Girona. Barcelona 

Corre l’any 1958 i Figueres és una ciutat que encara lluita per oblidar els efectes de la Guerra Civil. Famílies trencades que no tenen cap més remei que oblidar, altres que busquen la manera de venjar-se i un tercer grup que vol treure profit de la situació de poder que tenen. Tot sembla tranquil mentre tothom accepta el seu rol, però una nit algú decideix matar el delegat local de la Falange, Juan Antonio Hinojosa, i l’aparent calma de Figueres es trenca.

A l’escena del crim són enviats Carlos Iríbar, inspector de la Brigada d’Investigació Criminal, i Rogelio Lopera, inspector de la Político-Social. Ells són persones completament diferents: el primer és una persona compromesa amb la justícia, que ha oblidat els episodis de la guerra civil i que ara mira de tirar endavant sense odiar ni menysprear; el segon és un home gairebé tan despietat com Hinojosa, que odia els catalans i els republicans, que es vol aprofitar del seu poder per enriquir-se. Dos interessos ben contraposats que faran que Iríbar i Lopera no treballin en la mateixa direcció.

Amb Quan la nit mata el dia (La Magrana), Agustí Vehí (Figueres, 1958) va quedar guanyador del IV Premi Crims de Tinta, certamen que, en anteriors edicions, van obtenir Marc Pastor (La mala dona), Carles Quílez (La solitud de Patrícia) i Teresa Solana (Negres tempestes). La novel·la mostra l’ambient de postguerra en una ciutat clau entre Barcelona i la frontera francesa: les lluites entre falangistes i maquis, les penúries i l’enriquiment dels poderosos, els desitjos de venjança i la necessitat d’oblidar. Una caixa de trons que esclata amb un assassinat i una sola pista: una medalla a la casa del mort amb unes inicials que l’inspector Iríbar coneix prou bé.

Quan la nit mata el dia és una novel·la negra que fuig dels ítems clàssics de la producció catalana del gènere: els fets no passen a Barcelona, tot i que la capital catalana està present; l’acció se situa a l’any 1958 i no en l’actualitat; els bons i els dolents no tenen un rol tan marcat perquè no dubten a cedir a les seves necessitats. En definitiva, una novel·la que ofereix diferents raons per ser llegida.

_________

Si t’interessa aquest llibre, et poden interessar aquests altres:

• L’illa sense temps, Esperança Camps (Meteora).
• Material de fulletó, Antònia Vicens (Moll).
• Banc de fusta, Antònia Vicens (Moll).
• Puta pasta, Emili Bayo (La Magrana).
• El tant per cent, Rafael Vallbona (Alrevés).