En Grey segueix donant guerra

Patricia Tena

Tot just un mes després que es publiqués la primera part de la trilogia «Cinquanta Ombres», apareixen de forma simultània les altres dues obres: Cinquanta ombres més fosques i Cinquanta ombres alliberades. El primer llibre, Cinquanta ombres d’en Grey, se centrava en la relació que establien dos joves totalment oposats: Anna, una jove càndida amb poca experiència en el terreny amorós i sexual, i Christian, un multimilionari que només obtenia plaer practicant sexe sadomasoquista.

Aquest segon lliurament es desenvolupa tres dies després del final de la primera novel·la, quan Ana, després d’una trobada sexual massa perversa per al seu gust, opta per abandonar Christian. Tot i que ell li promet començar a ser més convencional, ella té por que les diferències pesin massa i decideix anar-se’n. Ana se centra en la seva nova feina en una editorial de Seattle però Christian, que sembla ser accionista de totes les empreses dels Estats Units, torna a estar molt a prop seu i insisteix que li doni una altra oportunitat. Per demostrar-li que s’ha enamorat per primer cop, li anirà desvetllant a poc a poc quines són aquelles ombres que arrossega i que el fan tan enigmàtic com irresistible.

La novel·la segueix la mateixa línia que l’anterior i se centra, novament, en la relació amorosa entre els protagonistes. L’autora, coneixedora dels punts forts que li van fer triomfar, aposta per repetir la fórmula: intercanvi de correus sensuals, sorpreses i regals romàntics dignes d’un príncep de Disney i, sobretot, multitud d’escenes d’alt voltatge (encara que alguns provoquin ja certa sensació de déjà vu). Entre les novetats destaquen nous personatges com la família de Christian i el fet que apareguin antagonistes que intentin separar els amants. A més, en aquest segon llibre coneixerem per fi a la misteriosa senyora Robinson. Elena, que així es diu realment, és la dona que va introduir a Christian en el BDSM (Bondage, Disciplina-Dominació, Submissió-Sadisme i Masoquisme) i Ana l’odia profundament per això. Les veritables intencions d’aquesta dominatrix és un dels misteris que planteja la novel·la. Així mateix, es continua aprofundint en el passat del protagonista, tot i que el factor sorpresa mai acaba d’arribar ja que en el primer llibre ja es van donar les pistes més reveladores.

La novel·la resulta addictiva i es llegeix d’una tirada, però al meu parer li falta l’estira-i-arronsa entre els enamorats que tant em va agradar en la primera part. Aquí el conflicte, és a dir, les preferències sexuals de cadascú, comencen a perdre força i la confrontació queda resolta aviat de forma massa senzilla i amigable. Tenint en compte que es tracta d’una trilogia, Cinquanta ombres més fosques es converteix en un pont de transició entre l’inici i el final, així que caldrà llegir l’última part per saber com acaba la història i formar-nos una veritable opinió sobre el conjunt .