Una nova vida d’esperança

Patricia Tena. Barcelona

Hi ha inicis de novel·les en què tan sols unes línies es converteixen en tota una declaració d’intencions. El intenso calor de la luna de Gioconda Belli (Seix Barral) és un dels últims exemples amb els que m’he trobat: “De un momento a otro puede cambiarle a uno la vida. Es algo sabido que preferimos ignorar. Suficiente lidiar con las incertidumbres cotidianas. Si encima nos mortificáramos con la idea de cuánto puede suceder de forma inusitada, viviríamos titubeando”. Aquesta interessant introducció, que realment ocupa tota la primera pàgina, reflexiona sobre la (in)certesa de les nostres vides, un dels temes centrals de la novel·la.

De seguida el narrador entra en matèria i ens posa com a exemple la vida d’Emma, ​​una dona que aparentment té tot per ser feliç però que sent que cada dia viscut és igual a l’anterior. I, creient que ja té una edat en què el factor sorpresa no és possible, no espera conèixer res de nou ni excitant. No obstant això, tal com sembla vaticinar el seu nom (té molts paral·lelismes amb l’Emma de Madame Bovary de Gustave Flaubert), la seva vida està a punt de canviar. Fa molts anys que va aparcar les seves metes professionals per casar-se amb un respectat metge, cuidar dels seus dos fills i ocupar-se de casa seva.

Després de començar a notar certs canvis en el seu cos, com els calors sufocants que apareixen inoportunament, la seva ginecòloga li anuncia que és fruit de la menopausa. En un primer moment s’angoixa creient que aquest és el primer pas per perdre la seva feminitat i la seva sexualitat. Però com li suggereix una amiga, “la menopausia transforma las condiciones del amor. Una se vuelve más selectiva una vez que cesa el imperativo de la reproducción”. I així ho descobreix quan pateix un accident de trànsit i coneix a Ernesto, un ebenista més jove que ella. Amb la intenció d’ajudar-lo durant la seva convalescència, Emma comença a visitar-lo a casa seva i comprovarà que la maduresa també pot ser una etapa per descobrir nous plaers.

El intenso calor de la luna té certes similituds, quant a temàtica, amb Adulteri, de Paulo Coelho. Totes dues estan protagonitzades per dones cansades del seu estil de vida còmode, confiat i desapassionat i una aventura extramatrimonial les fa renéixer com a dones. No obstant això, la diferència entre els dos llibres és abismal: mentre que l’autor brasiler es queda a anys llum de representar amb coherència la psique femenina, l’escriptora nicaragüenca aconsegueix una novel·la realista, centrada en l’amor i el desig, però especialment en el autoconeixement i l’exploració de la identitat femenina en la seva etapa de maduresa. Gioconda Belli eradica aquesta creença de què els millors anys són els de joventut i el fals mite que, a partir de determinada edat, ja no queden experiències per viure. El intenso calor de la luna obre una porta a l’esperança i reafirma la idea de què, si un vol, pot reinventar-se tantes vegades com vulgui.