El bé d’uns, el mal dels altres

Marta Planes. Lleida / @martaplanes

La hipótesis del mal, de Donato Carrisi (Planeta, amb traducció de Maribel Campmany) recupera a Mila Vásquez, la protagonista de Lobos (2011), la seva anterior novel·la. Mila és inspectora de policia i treballa al Limbo, l’oficina de persones desaparegudes on s’identifiquen cadàvers sense nom i es busca gent que en el seu dia es va esvair sense deixar rastre i que ningú ha reclamat. El punt de partida de La hipótesis del mal és un crim terrible: Roger Valin mata a sang freda tota la família d’un conegut empresari farmacèutic, excepte al seu fill menor, a qui deixa amb vida perquè avisi a la policia i serveixi com a testimoni. Així es descobreix que Valin era un oficinista que havia desaparegut disset anys abans. Per què ara torna convertit en un assassí? Valin, a més, només és el primer d’una sèrie de desapareguts que estan tornant per cometre crims sense aparent connexió entre ells.

Mila Vásquez és un personatge torturat amb una vida personal desastrosa. Solitària, no li agrada relacionar-se amb ningú, ni tan sols suporta que la toquin. Introvertida fins a límits insospitats, dedica tot el seu talent, que no és poc, a les investigacions que absorbeixen el seu temps. Mila serà l’encarregada de portar el cas, ja que l’assassí és un dels desapareguts competència del departament. El seu cap, Stephanopoulos, la posa en contacte amb l’agent Simon Berish, marginat des de fa dècades per la resta dels seus companys per haver, presumptament, admès un suborn. Tants anys d’aïllament li han servit per estudiar antropologia i esdevenir un hàbil interrogador.

Els personatges estan molt ben caracteritzats, l’autor ens fa partícips de manera natural de cadascuna de les històries de les víctimes i els desapareguts. El tàndem format per Mila i Berish és un dels més curiosos de la novel·la negra moderna: complicats, turmentats, amb passats que pesen sobre ells. Precisament Berish és qui formula la hipòtesi del mal, que dóna títol a la novel·la i utilitza l’exemple que quan una lleona mata les cries d’un altre animal per alimentar les seves, el bé d’uns representa el mal dels altres i a l’inrevés.

Encara que normalment aquest tipus de novel·les es troben molt arrelades a una ciutat o un paisatge (Camilleri-Sicília, Brunetti-Venècia, Nesbo-Oslo…), en aquest cas l’autor no concreta on es desenvolupa l’acció, cosa que li afegeix al conjunt un aire de misteri. Les preceptives pistes falses, girs inesperats, capítols que acaben en el punt àlgid, propis del gènere, s’executen amb precisió perquè el lector quedi atrapat en una novel·la que es llegeix en un sospir. Una sèrie, la de la inspectora Vásquez, que els aficionats a la novel·la negra estaran condemnats a seguir si llegeixen La hipótesis del mal.