Ganes de sexe

Júlia Tardà. Barcelona / @juliatarda

En la seva tercera novel·la, Santiago Lorenzo s’endinsa en la història d’un jove protagonista tocat per la mala fortuna i immers en un profund sentiment de frustració. La font de la infelicitat d’aquest personatge no és altre que la manca de sexe. Una sequera que es converteix en pràcticament una obsessió que li fa perdre l’esma per tirar endavant. Alguns en dirien un autèntic ‘looser’.

Benito Bernal és un químic i emprenedor, és a dir empresari pobre (tal com resa la contraportada), que s’arrossega pels carrers de Madrid mentre espera que finalment se’l reconegui com l’inventor d’un nou líquid destinat a revolucionar la indústria del moble. Amb l’esma continguda però sense perdre l’esperança,  Benito arriba a veure la llum al final del túnel. Una dona esdevé el far que guia els seus passos maldestres però decidits a canviar el seu propi destí. A aquest entranyable antiheroi l’acompanya sempre aquest llast íntim que li mina l’autoestima i que el va fent cada cop més invisible a ulls d’una societat poc avesada a trencar tabús.  Lorenzo recorre a la ironia i l’humor per posar en evidències les misèries d’una societat  sovint massa superficial que tendeix a uniformitzar  i castigar la diferència.

Quan el lector se submergeix en la novel·la topa amb una història bastida a partir d’un llenguatge insòlit i farcit de termes que els diccionaris encara no recullen. I és que Lorenzo defensa i plasma a Las ganas (Blackie Books) la necessitat de fabricar noves paraules -‘porlar’, ‘mocordo’, ‘confesanta’- de les quals se serveix per traçar aquesta història fascinant i humorística. Des del l’inici de l’obra es fa evident que Lorenzo aconsegueix domar el llenguatge fins a aconseguir fer-se’l a mida i travar aquesta novel·la urbana, irònica i desenfadada que aconsegueix fer riure gràcies a fragments especialment brillants.

_________

Si t’interessa aquest llibre, et poden interessar aquests altres:

• Més maleït karma, David Safier (Empúries/Seix Barral).
• El club dels perfectes, Carles Porta (La Campana).
• Torero d’hivern, Miquel Adam (Edicions 1984).