Calaix desastre

Maria Nunes. Barcelona / @mnunesal

Després de passar pel Grec 2016, el Teatre Lliure de Montjuïc recupera l’espectacle de cabaret La note d’à côté, creat per Alfonso de Vilallonga, sota la direcció musical del propi autor i amb direcció escènica d’Ernesto Collado. Tractant-se de la creació d’un descendent de l’il·lustre baró de Maldà, ens podem preguntar: ¿calaix de sastre o calaix desastre?

Totes dues coses. D’una banda, calaix de sastre perquè es tracta d’un espectacle basat en una barreja absolutament eclèctica de fragments de gèneres i llenguatges musicals, teatrals i artístics molt diversos i amb diferents registres. Es tracta també d’un espectacle poliglot en castellà, català, francès, anglès i tocs d’italià i d’alemany. I que, a més a més, combina tota l’escala de tons que van del sarcasme més esmolat a la tendresa subtil.

D’altra banda, calaix desastre perquè el fil temàtic conductor que els uneix és el de l’error. En paraules del seu creador: «A la vida, tocar la nota del costat és triar la parella equivocada, decidir just el contrari d’allò que hauríem de decidir, obrir la porta prohibida, incidir en l’error, investigar a partir d’aquí i, finalment, construir una cosa nova i sorprenent tot respectant la forma original, però variant-ne el contingut. Hi ha tendresa al voltant de l’error, de la poca traça, de la imperfecció. Així doncs, metafòricament i filosòficament, aquest espectacle està construït a partir de la nota del costat.»

Per mirar d’esbrinar «Què hi ha realment darrera dels nostres errors?», el personatge protagonista, el senyor baró de Maldà, se sotmet a les sessions d’una peculiar terapeuta, compatriota del doctor Freud vestida a la manera de Twiggy, que investiga la síndrome de la note d’à côté. Tot seguint aquest fil conductor va enllaçant les seves dissertacions musicals i poètiques, i se li apareixen diversos personatges peculiars de la seva vida passada i present, d’entre els quals destaca el seu il·lustre avantpassat, Rafael Amat i de Cortada, baró de Maldà (1746-1819), autor del cèlebre Calaix de sastre, el qual fa un paper força galdós en aquest conjunt, és clar que havent de baixar de les branques tan enlairades d’un arbre genealògic és normal que ho hagi de fer… no diré pas com per no fer espòilers.

Donen vida i ritme a tota la galeria de personatges hilarants que dialoguen, canten i ballen, el propi Alfonso de Vilallonga, l’actriu Mònica López, un esplèndid Antoni Comas i la genial Elsa Royano ‘La Shica’ que es menja ella sola l’escenari en cada una de les seves divertidíssimes intervencions. Amb tots plegats l’espectador en ocasions somriu, en altres s’hi fa un tip de riure, fins i tot quan el senyor baró pixa fora de test, perquè no hi ha cosa més sana i intel·ligent que el sentit de l’humor aplicant a un mateix i a la vida.

I, per descomptat, «entre les ombres de ce bar / on esquitxo les meves misèries / chaque soir» no hi podia mancar el piano de cua i els músics. Alfonso de Vilallonga, Gregori Ferrer i Carlos Montfort interpreten els temes originals compostos pel creador de l’espectacle i tot un seguit de delícies musicals des del “Nessun Dorma” de Turandot fins a melodies populars ben trenades en aquest espectacle de cabaret eclèctic que és La note d’à côté.

______

La note d’à côté / Teatre Lliure (Plaça de Margarida Xirgu) / Text i direcció musical d’Alfonso de Vilallonga / Direcció d’escena d’Ernesto Collado  / 80 minuts / Fins el 16 d’octubre / De 15 a 29 euros / www.teatrelliure.com