Londres no és una ciutat idíl·lica

Álvaro Muñoz. València / @AlvaroMunyoz

Puc dir amb tota la seguretat que feia temps que no em sentia tan identificat amb un personatge. Estava ja una mica acostumat a aquesta tendència actual a parlar de la majestuositat londinenca de Sir Arthur Conan Doyle, on prens un té mentre la cambrera, malgrat estar explotada, et rep amb un somriure, una cookie i un have a nice day. Miralles fa un tomb, tan necessari com precís, de la Londres que a molts ens ha tocat viure, aquella on, malgrat el teu nivell d’estudis, les ganes i la teua cultura, eres l’última merda, per sota de qualsevol insecte que puga viure a la cuina on et toca rentar els plats.

El protagonista d’Aglutinació, de Joan Jordi Miralles, fugint de si mateix, es troba amb qualsevol dificultat que un estudiant s’hi ha trobat alguna vegada: explotació, insults, no tenir habitatge per ser forà… Aquesta angoixa, invisibilitzada exclusivament amb gots de whisky doble, sense gel, li acompanyen durant el transcurs del llibre, i tot plegat, de la seua vida. Unes feines sense estabilitat, amb anades i tornades, donen una gran velocitat al llibre. Una divertida hamburgueseria serà la seua primera feina i també la seua primera casa, entre rates i restes de brutícia, al costat de quatre cartons. Només estalviar pot fer-se amb una habitació amb llit calent, és a dir, dotze  hores per tu, dotze hores per a mi, amb un altre home amb certa perdició pel vodka i que, per la pudor que fa a oli, també treballa a una altra hamburgueseria.

No tot són desgràcies, al nostre protagonista li arriba l’oportunitat de deixar-ho tot i treballar a un hotel, només quatre dies setmanals segons el contracte i nou dies consecutius segons la realitat. Això no obstant, té un sostre on morir i ho agraeix de bon gust. A dintre de l’hotel, hi troba tot tipus de personatges, els qui, sense voler, esdevenen una família que fins al moment no tenia: Etham, amb un membre prodigiós, el qual deixa fotografiar per unes lliures; un racista sud-africà que odia els negres; un gallec de qui no et pots fiar i un cap que amaga una tirania darrere d’uns ulls blaus que li produeixen fàstic. Quan troba certa estabilitat a l’hotel, entre alcohol, sexe anal-interracial i jornades interminables, rep la visita d’un home del Consulat que el vol ajudar amb un problema que el fa plorar només de pensar-ne.

El llibre, narrat amb una subtilesa descriptiva que dóna la raó al jurat del Premi Joanot Martorell, et condueix per la vida del personatge, creant una compassió que fa que vulgues ajudar-lo, sense èxit. La fugida dels problemes, la necessitat de trobar-nos i la feia visió del món fan de la novel·la de Joan Jordi Miralles un llibre necessari a la prestatgeria de tot aquell que estime la bona literatura.