Recordant Remedios Varo

Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco

El 16 de desembre de 1908 va néixer a Anglès la pintora Remedios Varo. Suposo que el 2008, amb motiu del centenari d’aquell naixement, es devia fer algun tipus de commemoració però no crec que pels nostres verals fos gaire rellevant. Varo va ser una dona moderna, innovadora, una artista de cap a peus, i va morir a Ciutat de Mèxic el 8 d’octubre de 1963. A Mèxic compta amb un gran reconeixement i molta obra seva es troba als museus principals. Malgrat això, per aquí no es tan coneguda com mereixeria, sobretot si la comparem amb d’altres artistes, molts dels quals, homes, tot pesa. La feina del pare, enginyer hidràulic, va fer que nasqués a Anglès, més endavant, també per motius de feina, la família va anar a parar a Algesires i al Marroc. Després es van establir a Madrid. El pare, un home d’origen andalús, il·lustrat i intel·ligent,  va saber veure de seguida la grapa artística de la filla, que es va poder formar a la Academia de Artes de San Fernando. 

Aquell Madrid era la ciutat efervescent de la Residencia de Estudiantes, i Varo va conèixer molta gent de l’època, brillant i avançada als seus temps. I dones d’empenta, com Maruja Mallo, una altra de les grans. Per tenir més llibertat es va casar amb Gerardo Lizárraga, company d’estudis, anarquista. Va viure un temps a París, va tenir una vida sentimental mogudeta. Durant un temps també va viure a Barcelona. A causa dels esdeveniments bèl·lics i de l’ocupació alemanya va acabar per marxar cap a Mèxic, com molts altres dels seus amics i coneguts. Va treballar força i va fer moltes provatures, l’art de l’època innovava constantment.

Interessada per l’ocultisme i el misteri i encoratjada pel seu darrer marit Walter Gruen, va deixar d’altres feines, algunes de les quals relacionades amb la publicitat, i va dedicar-se tan sols a la pintura, aconseguint un èxit i un ressò inesperats. Malauradament la seva mort, sobtada i prematura, va fer que no pogués gaudir massa d’aquell èxit una mica tardà. L’obra dels seus darrers anys es considera el més rellevant i interessant de tot el que va fer, en ella hi trobem ressons de la seva infantesa a Anglès, influències de pintors com el Greco, Goya o El Bosco i referències a la seva pròpia vida en clau surrealista.

L’escriptora Zoé Valdés, que ha escrit força sobre Varo, ha comentat en alguna ocasió que cada quadre de la pintora és, de fet, una novel·la. La cantant Madonna ha utilitzat referències a quadres de Varo en alguns dels seus vídeoclips i poseeix obres de la pintora. El dramatisme inquietant d’algunes pintures contrasta amb un sentit de l’humor molt personal que es pot copsar en d’altres. La vida de Varo és, a més a més, tot un fresc de l’època, a causa dels llocs on va viure i de la gent que va conèixer, estimar i tractar, Lizárraga, Esteban Francés, Oscar Domínguez, Benjamin Péret, Leonora Carrington, bona amiga seva. Molts d’aquests personatges avui també, per desgràcia, ens són poc coneguts, encara. Sobretot, en comparació amb les grans marques de l’art contemporani. Com en el cas de Pons, que comentava fa poc, el seu llegat ha estat objecte d’alguns problemes legals relacionats amb el control i propietat de la seva obra.