Reconstrucció del crim de la Guàrdia Urbana

Marta Planes / @martaplanes

Solo tú me tendrás (Península), de Toni Muñoz, relata el que ha estat conegut a través dels mitjans de comunicació com a «crim de la Guàrdia Urbana.» L’aparició d’un cadàver en un vehicle totalment calcinat va omplir pàgines de diaris i minuts de televisió. Semblava que la tràgica descoberta del cotxe en un camí a prop del pantà de Foix era el punt de partida del cas, però en realitat és el final d’una sèrie de despropòsits provocats per l’amor, l’odi,  la venjança, la gelosia i també algun toc de casualitat.

El cadàver calcinat, que només es va poder identificar a partir d’una placa que se l’hi havia implantat a la columna vertebral, corresponia a Pedro Rodríguez, un agent de la Guàrdia Urbana que estava suspès de feina i sou per haver apallissat un motorista. Des del mateix moment que li comuniquen la mort a la seva parella, Rosa Peral, comencen les sospites. Peral mostra un comportament estrany: no se sorprèn, no plora, no reacciona (després que els Mossos li notifiquin els fets, no fa cap trucada ni surt de casa) sinó que de seguida reprèn la relació amb una antiga parella, Albert López, membre també de la Urbana.

En un principi, la investigació apunta cap a l’exmarit de Rosa, Rubén, mosso d’esquadra amb qui va conviure divuit anys i amb qui va tenir dues filles. Va ser ell qui va trencar el matrimoni a causa de les continues infidelitats de Peral i des d’aleshores van mantenir una relació tensa amb continues disputes per la custòdia de les nenes. El seguiment dels telèfons mòbils dels implicats situa el d’en Pedro a  prop de casa de Rubén. Però quedaven moltes preguntes per respondre i incoherències per resoldre.

L’autor reconstrueix una sèrie de fets que van precedir el crim: les vides de Rubén i Rosa, les circumstàncies personals de Pedro i Albert…  Rosa s’erigeix ​​de seguida en protagonista: la seva personalitat egoista i manipuladora ens dona a conèixer una persona amb fama de conflictiva a la feina, que salta de relació en relació o fins i tot en manté diverses a la vegada. Rosa va estar implicada en el cas de la pornovenjança, en què va denunciar un superior per difondre, presumptament, imatges d’ella fent-li una fel·lació.

De fet, Rosa havia de comparèixer davant del jutge quinze dies abans de l’assassinat de Pedro. És en aquest moment que l’autor l’entrevista per a La Vanguardia, acompanyada de Pedro, en qualitat de víctima. Quan al cap de pocs dies apareix el cadàver de Pedro, Muñoz entra de ple en el cas i es documenta a fons per recuperar, de forma excel·lent, tots els detalls d’un cas que passarà a la història de la crònica negra.