Construir somnis a Kenya

Manel Haro / @manelhc

L’obra del kenyà Ngugi wa Thiong’o (Limuru, Kenya, 1938) es caracteritza per reflectir la violència, la tirania dels poderosos, la corrupció de tota mena, els efectes de la colonització dels europeus i l’opressió contra la població a l’Àfrica, així com per la seva defensa de les minories, la cultura i identitat autòctones i els drets individuals i dels pobles. Llegir les obres d’aquest autor és endinsar-se en episodis de tensió, de llibertats enderrocades o mai aconseguides i d’humiliació, encara que sempre descrits amb una prosa continguda, serena. En aquest context, els personatges sovint protagonitzen històries de superació, de reivindicació de la dignitat, d’inconformisme i de lluita cap a un futur individual i col·lectiu millor.

Ell mateix ha estat víctima de situacions indesitjables. Quan vivia a Kenya, va passar un any a la presó per haver escrit i representat una obra de teatre en llengua kikuyu contra el corrupte i repressiu govern de Daniel Arap Moi. Thiong’o va aprofitar aquesta condemna per escriure El diable a la creu (Raig Verd en català amb traducció de Josefina Caball i Debolsillo en castellà amb traducció d’Alfonso Ormaetxea), protagonitzada per una jove kenyana, Wariinga, que veu com tot el que té en la seva vida va desapareixent per no acceptar els abusos que l’imposa una societat profundament masclista i injusta. Quan l’autor va recuperar la llibertat, es va exiliar, el 1982, a Londres i més tard a Califòrnia. No tornaria al seu país fins el 2004, una vegada caigut el govern d’Arap Moi. Però la seva visita li deixaria encara pitjors records: quatre agressors van assaltar la casa on s’allotjava amb la seva dona, els van colpejar i robar i a ella la van violar.

Thiong’o escriu sobre situacions que coneix bé; més encara, que ha patit en la seva pròpia carn. La seva és una literatura vital, una reivindicació dels valors humans i de les identitats personals i col·lectives. El diable a la creu és un bon exemple d’això. La història de Wariinga comença quan és encara una jove estudiant i és seduïda per un vell ric sense escrúpols. Aquest la deixa embarassada, però immediatament es desentén d’ella tot culpant-la de no haver pres precaucions. Wariinga se sobreposa a aquest disgust, mira de tirar endavant, però amb el temps les seves desgràcies augmentaran. Serà acomiadada de la feina per no acceptar mantenir relacions sexuals amb el seu cap i també serà expulsada de la casa on viu de lloguer al no acceptar un augment del preu. Desesperada, decideix que no val la pena viure, però tot canviarà quan un home evita que cometi una bogeria.

Wariinga tornarà al seu poble d’infància en un autobús per veure els seus pares i pel camí coincidirà amb altres personatges, que explicaran les seves històries personals. És així com el relat comença a mostrar com les dones ho tenen molt complicat a l’hora de cercar feina i construir un futur si no és a canvi de sexe, com els lladres actuen amb impunitat mentre els innocents són perseguits, com els anònims que van lluitar per la independència de Kenya són després oblidats, com la corrupció policial i política arriba a tot arreu, com aquells que actuen en nom de Déu actuen de manera poc humana, com els rics cometen abusos de manera impune i els treballadors i camperols gairebé no tenen recursos. Però també veiem la lluita d’un sector de la població per desfer-se de l’herència del colonialisme britànic que encara impera al país i donar valor a la llengua i la cultura nacionals.

En definitiva, entre tots els personatges configuren un univers en tensió, ple de supersticions i desequilibris. Es tracta d’una novel·la de transformació, tant de la societat com del personatge de Wariinga. D’aquesta manera Thiong’o dona veu, a través de la ficció, a aquella població anònima que cada dia planta cara per canviar les coses, que no té por, que vol tirar endavant els seus somnis.