Inoblidable ‘Orpheus’ al Liceu

Albert Mena / @jakoblenz

A mig camí de Mozart i Bach, aquest Orpheus de Telemann que sonava ahir per primer cop al Liceu és d’una riquesa evident, amb una orquestració rica, plena en detalls i de meravellosa caracterització dramàtica. Molt diferent al que feia un altre tità de l’òpera barroca (i amic seu) G. F. Händel, potser menys grandiloqüent que l’autor de Rodelinda, però amb un constant desenvolupament de les línies melòdiques que treuen l’alè. L’enregistrament que René Jacobs en va fer el 1998 (publicat per Harmonia Mundi) n’ és testimoni -i al Liceu ho va recordar a un públic que va respondre entusiasmat.

Tres protagonistes estel·lars van fer explotar la nit d’ahir: l’ensemble B’Rock Orchestra, el ja esmentat Jacobs i la soprano Kateryna Kasper com a reina Orfasia. La soprano va mostrar un talent genuí per caracteritzar el personatge, aprofitant cada oportunitat que li brindava el text per oferir-hi detalls interessants, com a Furcht und Hoffnung, Hass und Liebe (por i esperança, odi i amor), on la soprano expressava el conflicte d’emocions modificant el timbre amb què emetia cada paraula, amb subtilesa variable però d’altíssim voltatge dramàtic. Això només és possible amb coneixement i control indiscutible de la pròpia veu i Kasper sabia el que feia, amb greus sonors i aguts penetrants, coloratura precisa i variada (sabia atacar les notes amb staccato, fer filats sense vibrato, fer coloratura de microtimbres… tot un reguitzell de tècnica que feia fondre les orelles) i una presència escènica encantadora.

El baríton Krešimir Stražanac com a Orpheus va anar de menys a més, timbrant la veu a mesura que avançava la nit, així com també anava prenent cos la influència de l’escola interpretativa alemanya. Divertit l’Eurimedes de David Fischer, amb especial menció a la joia que és l’ària Augelletti, che cantate, on va complir. Salomé Haller va destacar com a Sacerdotessa bacant i l’Eurydice de Mirella Hagen va mostrar una veu lleugeríssima. Christian Immler va ser un Pluto complidor.

Per acabar, menció d’honor al conjunt belga B’Rock Orchestra, d’una atenció al detall exquisida, de timbres treballadíssims i d’una sonoritat orgànica envejable. Magistrals també en la caracterització de cada fragment, gaudint cada petita variació melòdica amb les que Telemann farceix l’òpera, sense perdre força ni en els moments més íntims (meravellosa cloenda de l’òpera), més virolents (les forces de l’inframon) o delicats. Un veritable plaer i un fabulós tret de sortida al cicle d’Orfeus que Jacobs portarà al Liceu en les properes temporades. No us els perdeu.