Els personatges principals del conte La cabra Serafina, escrit per Blai Senabre amb unes molt boniques il·lustracions d’Anna Font, són una mare i tres filles. Un dia, la mare les ha de deixar soles a casa, però les avisa que sobretot no baixin al soterrani. I ja sabem que sovint, quan li diem a alguna criatura el que no pot fer, la seva curiositat es desperta irremeiablement. I aquest cas no és una excepció: primer la filla gran és qui decideix treure el cap al soterrani, i la sorpresa és enorme: allà baix hi viu una cabra, la cabra Serafina.
La curiositat fa que les altres filles també vagin a fer un cop d’ull al soterrani, i les tres patiran les mateixes conseqüències de no fer cas a la seva mare. I és que la cabra Serafina sembla tenir una gana i una panxa enormes. Tan enormes que és capaç de menjar-se qui passi pel seu davant. Quan la mare arriba i no veu les seves filles, aviat arriba a la conclusió que les nenes no li han fet gaire cas, així que es dirigeix cap al soterrani.
¿Per què la cabra Serafina s’ha comportat d’aquella manera amb les nenes? I, el més, important, ¿de quina manera la mare pot recuperar les seves filles? La solució serà la que ella menys s’espera. A vegades, les situacions més adverses s’arreglen de la manera menys previsible i, a sobre, mai saps quan pots trobar una nova amistat, fins i tot en les circumstàncies més estranyes.
La cabra Serafina (Animallibres en català i Algar en castellà), finalista del Premi Internacional Enric Solbes d’Àlbum Il·lustrat «Consorci Ribera i Valldigna» i basat en un conte tradicional, facilita que les famílies parlin de la importància d’obeir les indicacions dels pares, de saber controlar la curiositat i també és una oportunitat perquè canviïn impressions sobre el comportament de la cabra Serafina i la solució que van trobar tots plegats perquè allò no torni a passar. Al cap i a la fi, a vegades les coses són més fàcils del que semblen!
